píndoles

only sleep with democrats

Catalunya no vota

Una enquesta encarregada pel govern retrata la tipologia de l'abstencionista en unes eleccions al Parlament. Es tracta d'una persona jove, de pares castellanoparlants i que viu a Barcelona o l'àrea metropolitana. No calia gastar un euro en fer enquestes, ja ho sabiem. La majoria d'analistes havien fet una descripció similar fa molt mesos.

La desídia electoral s'ha enquistat a Catalunya i, pel que sembla, l'ímpetu democràtic s’envà per les canonades quan tirem de la cadena. El divorci entre la classe política i la societat és una realitat que fa mal als ulls i la culpa s’ha de repartir en la seva justa mesura. No val ara ajusticiar als electors de pares castellanoparlants que viuen a l'area metropolitana. Uns culpables són els polítics castellanoparlants que viuen a Barcelona o l'àrea metropolitana. La resta de responsables són el catalanoparlants que viuen fora de Barcelona o l'àrea metropolitana.

Ségolène Royal diu: “els ciutadans es preocuparan de la política, quan la política es preocupi dels ciutadans”.

PIQUE CANDIDAT DE CiU

Josep Piqué no només va ser director general d'Indústria amb CiU, sinó també candidat a regidor per Vilanova i la Geltrú, la seva localitat natal. L'alcalde de la federació nacionalista, Esteve Orriols, el va incloure en els últims llocs de la llista, de manera simbòlica, en les municipals del 91 i del 95, juntament amb altres personalitats vilanovines il·lustres. Es va donar el cas que Piqué ja era ministre amb el PP i encara constava com a candidat a regidor per CiU.

Via cx2

Ci

"El temps passa volant i d'aquí a quatre mesos arriben les municipals. CiU, pel que sembla, afrontarà aquests comicis immersa en una crisi interna sense precedents. Només un resultat extraordinari evitaria una trencadissa en el si de la federació. Una trencadissa que alguns militants de CDC ja demanen que es faci ara al considerar UDC més un llast que un aliat que aporti vots. I mentre, la resta de partits, preparant els programes i les seves propostes per a les municipals"

Jaume Pros

amistats perilloses

a poques hores del debat:

"Los encuentros registrados desde marzo dieron continuidad a los habidos ya antes del alto el fuego y que permitieron alcanzar una serie de compromisos y garantías para desarrollar el proceso. Así, lo pactado recogía, además del reconocimiento de Euskal Herria, el compromiso del Gobierno español de respetar las decisiones de los ciudadanos vascos. Los acuerdos concernían al futuro de los ciudadanos de Araba, Gipuzkoa, Bizkaia y Nafarroa Garaia, y se establecía que los acuerdos políticos debían alcanzarse entre los partidos y agentes vascos. El Ejecutivo se comprometía también a aceptar sin ninguna limitación el contenido del acuerdo político alcanzado entre las formaciones vascas, y se establecía que la legislación vigente no sería una limitación a la voluntad del pueblo vasco, sino garantía de su ejercicio. El Gobierno adquiría también el compromiso de lograr un pacto de Estado basado en esos principios. Asimismo, se comprometía a cumplir una serie de garantías: la disminución de la presencia policial, así como la desaparición de presiones policiales; el respeto «de facto» de la actividad política de las organizaciones de la izquierda abertzale, en igualdad de condiciones al resto de formaciones y sin limitaciones de derechos; y que no hubiera detenciones por parte de los diferentes cuerpos policiales. ETA, por su parte, se comprometía a decretar un alto el fuego permanente, y a no realizar acciones de abastecimiento de armas ni explosivos."

Diario Gara escalfant l'ambient

Ciutadans per Euskadi

Ciutadans es presentarà de forma oficial a San Sebastià aquest pròxim divendres per fer públic el seu projecte polític per al País Basc. El partit independent sorgit per presentar-se a les eleccions autonòmiques catalanes de l'any passat, en les quals va aconseguir tres escons, porta estudiant des d'aquells comicis la possibilitat de traslladar aquesta fórmula al País Basc.

La traducció en basc més exacta de Ciutadans d'Euskadi és Euskal Herritarrok, i ja aquesta ja la tenen uns altres.

i ara qui manarà al Pp?

"la intenció del líder del PP català, Josep Piqué, seria la d’encapçalar la llista per Barcelona del partit a les properes eleccions generals. La marxa -que no es faria efectiva fins un cop passades les eleccions municipals- ha estat plenament avalada per la direcció estatal dels populars"

"aquests canvis afectarien també al fitxatge estrella de Piqué per a les passades eleccions catalanes -Montserrat Nebrera- ja que, deixant de banda les especulacions sobre el seu futur lideratge del PP català, la diputada veuria com se li obren expectatives fermes d’encapçalar un important ministeri en cas de victòria popular a Madrid"

via elsingulardigital

jugar a cartes amb ETA

La negociació del govern amb ETA és com una partida de cartes, on el PP està assegut al costat del govern i està parlant tot el temps de la seva jugada. ETA llança una carta. El govern passa els seus dits sobre les cartes del seu grapat per veure quina carta llança; per als dits sobre una carta mentre pensa la jugada i llavors el PP obre la boca: "No pensaràs llançar aquesta, eh? Ets un traïdor als morts, no tens vergonya... "

El govern mira al PP de reüll i amb cara de pòquer, però el PP no es dóna per al•ludit. Torna a mirar el govern les seves cartes arrufant les celles. Sembla que ja ha decidit la carta que llançarà i apropa els dits a ella, quan el PP comença a xisclar: " Què fas, boig, trencaràs la Constitució! ". El govern frunzeix més les celles i ETA esbossa un sonriure de mig costat. El govern xiuxiueja al PP, sense deixar de mirar el seu grapat: "Calla’t la puta boca, hòstia, que em fotràs la jugada; creus que sóc ximple o què, que vull deixar-lo guanyar?. Però el PP erri que erri, cridant a tot pulmó: " ¡ Vols deixar-lo guanyar!! Teniu algun tracte, veritat? trencaràs Espanya, lliurar-los Navarra... sabrà alguna cosa del 11-M? ". ETA somriu més, i pensa: "Cony, no ho havia pensat, aquest pot ser un bon farol per a més endavant. Aquest paio d'allà al costat és ximple".

El govern torna a concentrar-se en les seves cartes amb gest cabrejat: "amb amics així no calen enemics ", pensa. Encara no té clar quina carta llançarà. El PP torna a rondinar: "Això és inaudit, quina rendició els hi donaràs tot, ets un traïdor... ". Passa un minut. En passen dos. El govern continua estudiant la seva jugada, tractant de concentrar-se mentre en el seu costat el PP continua donant la matraca: "No penso assumir res del que acordis, això és una rendició vergonyosa, li deixes guanyar a canvi de res... ". Fart, el govern torna al PP: " Però si encara no he llançat cap carta, joder! ". ETA ja no dissimula les seves rialletes: " Ji, ji, ji, pot ser puc guanyar-los si m’ho munto bé, amb l’ajuda del bocamoll aquest...! ", pensa sentint la discussió.

El govern, amb visible cabreig, reprèn els seus càlculs i agafa una de les seves cartes. El PP arrenca una altra vegada: " Veus el que dic? El cavall de copes, a qui se li ocorre! Així li serveixes la victòria en safata, ets un irresponsable! Tenint l’as i el rei d’or, i teu vas i... el cavall de copes! Quina vergonya, quina traïció als morts...! ". El govern mira cap al cel pensant: " Que he fet jo per merèixer això? " mentre ETA ja es peta de riure sense pudor...

Darth

en una rotonda

el Pp gira i gira al centre, un i mil cops.

"Josep Piqué abandonarà Catalunya per acompanyar a Mariano Rajoy en el seu 'viatge al centre'. Piqué deixarà el càrrec principal del PP català a Montserrat Nebrera".

el confidencial

el nostre Le Pen

«Els magribins són els grans enemics de Catalunya, d'Espanya i de tot l'Occident»; «no podem permetre que Catalunya s'ompli de mesquites»; «no tots els immigrants són delinqüents, però sí que tinc molt clar que la majoria de delinqüents són immigrants».

Josep Anglada, lider d'una espècie de nazis a la catalana