bloc de Marc Vidal

SEGURETAT A LA XARXA

Ahir vaig estar a una tertúlia sobre "seguretat a les xarxes socials" a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.
 

ELS GURUS DEL LINK ;-)

Avui us avanço una cosa que s’està gestant i que fins a final d’any no veurà la llum. En un d’aquests estudis mixtos, que no puc enllaçar, doncs, com us dic no està publicat encara, s’analitza el comportament d’alguns aspectes poc tractats en els entorns del dospuntocerisme actual per ser, aparentment, tema tabú.

XARXES SOCIALS PERCEBUDES

Avui he estat en l'Hotel Westin Palace per donar una conferència sobre "Xarxes Socials percebudes, noves mètriques de publicitat per als entorns web actuals". L'efecte que he produït en l'auditori es pot veure aquí o aquí. Durant una mica més de mitja hora i davant els responsables de comunicació de les principals empreses d'aquest país, entre elles una desena d'Ibex35, i agents implicats en les adiministraciones públiques estatals, autonòmiques i locals, he intentat aprofondir en el plantejament que les xarxes socials digitals en si mateixes no signifiquen res si no s'assoleix enllaçar amb elements de caràcter analògic. Es precisen accions que monotoritzin les xarxes socials percebudes. He explicat que les mètriques que fins ara s'usen són rèpliques dels sistemes de mesurament tradicionals i això en la web social no serveix. El buzz (soroll en la xarxa) és un sistema en decadència. No funciona per a amidar, doncs respon als patrons d'ús i anàlisis tradicionals i que ara no són eficients. Finalment he buscat triar els elements bàsics d'enllaç entre la mética digital en la web social i el seu gènesi en l'analògic. En els pròxims dies seguiré atenent aquest tema en aquest blog.

XARXES SOCIALS I CONSTRUCCIÓ

La veritat sigui dita, és un plaer parlar de crisi i oportunitats en un sala dedicada a la construcció. Tots es senten al•ludits. Molt lluny queda ja aquella mítica ponència que vaig pronunciar fa 4 anys en una sala immobiliària a Màlaga, on gairebé m’han de treure escoltat després de dir que “tots els que estaven allà viurien penúries en menys de dos anys, serien fabricants d’aturats i que, la majoria d’ells, no tots, es mereixien aquest calvari que estaven apunt de viure”. Ara bé, una altra cosa són els que formaven el sector de la construcció general. Són gent que ha viscut la bonança i ara busquen com sobreviure davant la desídia dels qui els contractaven fins fa poc a qualssevol preu. La gran majoria dels assistents a la ponència que he pronunciat sobre les Xarxes Socials en el món dels negocis i, especialment, en el sector de la construcció durant la jornada d’avui al Construmat, eren empresaris, arquitectes, tècnics, etc., gent que ja fa molt que noten en pròpia pell el fred d’una mal anomenada crisi financera. Saben perfectament que això no és una crisi com altres, que no té res a veure amb els cicles exclusivament i que, si volen sobreviure, han d’atendre a la llarga cua, a la imaginació, a la capacitat, a la innovació, a la suma d’esforços, a les sinergies i als nous escenaris comercials que es van obrint.