bloc de Marc Vidal

EXPORTAR ESQUIZOFRENIA

Com cada cert temps, m'agrada portar aquí algunes de les opinions que sobre l'economia espanyola tenen els diversos mitjans internacionals. Avui referencio les opinions que des dels britànics Financial Times i The Guardian, dels francesos Le Figaro i Les Echos, del De Volkskrant holandès, dels italians Il Foglio i La Stampa i el xinès X innhua. Tots ells parlen del roadshow de la vicepresidenta Salgado i de la defensa de solvència del deute hispànica que aquesta fa en els fòrums europeus. Tots ells reflecteixen l'absurda referència a un complot mundial contra Europa que Espanya està pagant per presideix. L'he incorporat en castellà únicament. Disculpeu.

"A TIME FOR ADJUSTMENT"

Deia el Financial Times la setmana passada que "el Boom de la construcció a Espanya, prolongat durant deu anys, ha conclòs amb un crack i no tant amb un aterratge suau, perquè el capital internacional que va sustentar la proliferació de la construcció d'habitatges es va esgotar amb la crisi nord-americana de les hipoteques escombraries". La veritat és que és simplificar en excés l'assumpte però, l'important és que el salmó britànic certifica un ajust impressionant que ja ha provocat que Espanya passi de ser el centre neuràlgic de l'economia europea a una de les estructures financeres més febles del continent. Ho justifica amb números comparatius que en els nostres informatius s'obvien. Fa dos anys, un de cada tres llocs de treball nous europeu es creava a Espanya, ara en la mateixa proporció, és al nostre país on es crea un nou aturat. Per als editors del diari econòmic més important del planeta, el pitjor està per venir, "ja que el més dramàtic es troba en aquesta fàbula d'haver fet creure als espanyols que podien viure sota estàndards nòrdics i que la justícia social dels quals estava al seu abast. Els desigs i la realitat, en política poques vegades van de la mà". Parlen de Zapatero i de la seva pobra capacitat per posar en pràctica algunes mesures que treguin Espanya d'aquesta espiral, però crec que aquesta és una altra història, paral·lela a la que ens ocupa. El model ha caducat i ningú no va fer res, ni abans amb el PP ni ara amb Solbes, per canviar-ho d'una manera eficient. Estem sols en un vaixell petit i davant de la tempesta perfecta.

SPANISH CUSTOMS

The economist reflexiona sobre les eleccions generals espanyoles. Ho fa en la seva edició de març a través d'un article titulat Spanish customs. El mensual econòmic més prestigiós del món destaca la deriva que està prenent la campanya ocupant-se dels costums espanyols que han d'aprendre els immigrants i deixant de costat una situació econòmica a les portes de complicar-se greument. The Economist descriu els èxits socials de Zapatero, des del debilitament de l'Església Catòlica quant a la seva influència en l'educació, els matrimonis homosexuals, la llei d'igualtat o el divorci exprés i adverteix que el PP ha perdut la iniciativa que va portar al principi de la campanya.

ARITMÈTICA SOBIRANISTA

El diputat 2.0 per excel·lència al Parlament de Catalunya és el bon amic Carles Puigdemont. Inquiet i amb un desig d'experimentar excepcionals, fa temps que aposta clarament per la vessant més audiovisual de la xarxa. De vegades, com és el cas, ho fa per enfortir els raonaments sobiranistes amb una certa didàctica. Al seu bloc ens mostra una infografia que, conjugant tres caràcters similars i una mica d'humor, ens aporta la solució al problema nacional de Catalunya.

un mur de blocs

Inauguro categoria, secció o paranoia. Ho faig amb la imatge d'un mur, tanca o tancat resolt amb uns llapis de colors immensos. Així m'imagino la blocosfera que respiro. Una immensa amalgama de missatges, textos, dibuixos, fotos i comentaris, meneos i agregadors, tots conformant un espai singular en l'interior d'un jardí descobert. En el seu interior tot és interactiu, apassionant, estrany i motivant, però fora, aparentment no hi ha res. Des de lluny la blocosfera és un mur fet amb llapis de colors que escriuen i descriuen cada dia el món que ens envolta, per als quals viuen dintre d'ell, les notícies que sobreviuen en l'exterior cada vegada són més grises i monòtones. Per als quals la miren des de fora, la ciutat de les idees se'ls mostra extremadament naïf.