RELAT DE DIUMENGE: INVISIBLES

Naufragant pels carrers de Granollers n’hi ha éssers anònims als quals estem tan acostumats a veure’ls que ja ni els veiem. Encara que caminin al costat de nosaltres, sempre romanen lluny de la nostra atenció. La vida a pas accelerat, ràpid i imprescindible ens allunya en un instant del seu món miserable. Sovint, camí del quiosc del meu amic Sebastián, em creuava amb una d'aquestes ànimes invisibles. No tenia nom o no volia pronunciar-lo, arrossegava un carret de la compra i, sota les seves poblades celles, apareixia temorosa la seva mirada, de vegades seriosa i altres trista.