bloc de Marc Vidal

SOCIOPOLÍTICA 2.0

Avuí intenvinc al Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, en concret en una taula rodona a la que m'han convidat com a independent sota el títol "Política 2.0 i blocs". amb la participació Saül Gordillo, Carles Puigdemont, Carme-Laura Gil i jo mateix i que moderarà en David Madí. Aquesta és la presentació que utilitzaré aquesta tarda.

EL 37 CONGRÉS DEL PSOE

Em van convidar al 37 Congrés del PSOE. La veritat és que l'oportunitat era interessant. Vaig pensar que poder xerrar amb direcció del partit del Govern i sentir el pensament dels delegats més enllà del que, per militància, diuen en públic, seria una experiència molt nutritiva. I així va ser. Tot i això, no em vaig dur cap sorpresa al comprovar que aquest tipus d'esdeveniments són per la beatificació i visualització d'allò més positiu i per a ocultar o disfressar lo més negatiu.

Continuar llegint "EN EL 37 CONGRESO DEL PSOE" »

OBSERVADOR 2.0

Quelcom està canviant. A la vida, al carrer, en la manera que té la gent de traslladar les seves inquietuds, en l’accés a la informació, en la voluntat de ser atesos, d’alçar la veu, de viure en constant moviment, en el desig de conèixer, en la capacitació de crear comunitat i en milers d'actituds personals i col•lectives. També en la política. Tot i que  no d'una manera generalitzada, els partits polítics també estan cargolant-se. N'hi ha que han entès que han d’obrir-se i traslladar les seves impressions a la gent del carrer, permetre l'accés i escoltar que succeeix. Sense que sigui un paradís d’obertura i reconeixement de la diferència d’opinió, alguns partits estan apostant per desencaixar les finestres, obrir les portes i permetre l'accés lliure i crític dels qui es consideren veus objectives.

POLIBLOCS AL BAIX LLOBREGAT

En una estona estaré al teatre de Cal Ninyo de Sant Boi amb la gent de la Xarxa Santboiana i Baix Llobregat Blocs. Com a membres de la secció d'Òmnium Cultural Baix Llobregat, organitzen la tertúlia “Blocs i Política” que tindrà lloc a les 8 del vespre. A mi em toca presentar i moderar l’esdeveniment que comptarà amb la Lourdes Muñoz, diputada del PSC-PSOE al Congrés; Carles Campuzano, diputat de CiU al Congrés; Carme Porta, secretària de polítiques familiars i drets de ciutadania d'ERC; Dolors Camats, diputada d'ICV-EUiA al Parlament; i Saül Gordillo, de l’ACN. Aprofito per deixar-vos amb aquesta entrevista que em van fer a Sant Feliu de Llobregat fa uns mesos i on, al final, parlo de política i blocs.

IDIOTES INDISPENSABLES

Vint-i-quatre hores després del trist debat entre els dos aspirants a presidir l'Estat espanyol tinc la sensació de que el que allà es parlà no té la més mínima transcendència per al recorregut final de la campanya electoral. Crec que no hauria passat res en el cas de no haver-se emès. Entenc i és lògica, no obstant això, la gran audiència que van tenir els dos capítols. Ara bé, el que no té explicació és l'indigest cúmul de debats i discussions posteriors en tots els mitjans sobre qui va guanyar i qui va perdre. Un exercit d’afins a cada partit es van repartir per les emissores de ràdio i les televisions per ensabonar al líder de torn sense aportar res i engreixant fins i tot més el monstre. Per a qui ho dubti, tinc clar que Zapatero va estar molt més encertat que Rajoy en termes d’escenotècnia.

NEW HAMPSHIRE, CAPITAL TWITTER

En la matinada del 4 de gener, les primàries d'Iowa van ser quelcom més que una nit electoral per a alguns blocaires catalans i espanyols. De la mà de la tecnologia social, un grup de twitters que ens varem ajuntar per seguir el procés, es convertiren aquelles hores en un exercici de debat equilibrat i d’aprenentatge molt edificant. Encara que la majoria de seguidors d'Obama no havia pogut treure pit fins a aquella nit, a poc de començar el recompte de les zones més industrials d’aquell fred estat, la cosa va començar a definir-se’n molt a favor del candidat més 2.0 de tots. És cert que el tema no està decidit i la nit d'avui a New Hampshire, juntament amb la pròxima de Florida i el supermegadimarts esperat, seran les que determinaran els candidats a la presidència del país més poderós del planeta.

RAJOY ÉS UN E-BLUFF

Rajoy s’hi va plantar al Nadal amb bones notícies per als que entenem la democràcia com un fet participatiu. La seva web policromàtica donava importància a les xarxes socials com mai abans no havia fet. Aquesta porta al ciberactivisme conservador, a la militància participativa i, en definitiva, a l’avantguarda electrònica com a element d’interacció i conversa programàtica, s’ha tancat amb un cop de porta. Era pura escenotècnia digital, un e-bluff o simple prostitució 2.0. El president del Partit Popular ha passat de les intencions col•laboratives a l’ocultisme ideològic. El que pretén ser cap de l’executiu s’ha despertat del seu propi desconeixement i ens adverteix que té la fórmula per treure’ns de la ruïna econòmica i de la crisi financera actual, però que no la pensa explicar llevat que guanyi les eleccions. S’ha passat quatre anys en silenci preocupat per assumptes molt més retorçats, contemplant la inclusiva destinació econòmica d’aquest país i ara ens adverteix que necessitem reformes importants i transversals.

POLÍTICS AMB BLOC

No és el mateix un polític amb bloc que el bloc d’un polític. Un polític blocaire utilitza aquesta eina com sistema d’aproximació al ciutadà. L’altre el fa servir com a element d’estatus electrònic, no s’ho creu. Aquest que no permeten els comentaris, per exemple, s’allunyen del valors mínims de transparència que la blocosfera imposa. Un bloc ben estructurat i obert és un interessant indicador del nivell de transparència, honestedat i sinceritat del polític. Un bloc no és el que fa Miquel Iceta. Un videoblog no és el que l’han fet a Artur Mas. Un bloc ha de permetre l’accés directe, sense passar pels mitjans de comunicació, ni pels aparells dels partits. Un bloc ha d’obrir la porta al debat, a l’intercanvi d’opinions i per tant al qüestionament dels plantejaments propis del polític. La blocosfera possibilita un major grau d’exigència i un control més eficient de l’activitat del polític. De fet un bloc facilita el trasllat de suggeriments, propostes i idees. També permet insultar, queixar-se i felicitar.De fet, la blocosfera, juntament amb altres elements, retorna una mica de poder a la ciutadania representada en front dels seus representants.

BRANDING i POLÍTICA 2.0

En termes generals, el concepte de comunicació es pot emmarcar des de quatre disciplines: el màrqueting que revalora la percepció subjectiva de les coses, les relacions públiques que gestionen la pròpia comunicació mantenint la imatge positiva de les mateixes, l'advertising que publicita els productes i el Branding que solidifica el valor d’allò tangible i l'intangible.

OBAMA 08

Una campanya que penso seguir amb interès són les primàries americanes amb especial detall a tot allò que proposi Barak Obama. Encara que només duu dos anys en el Senat per Illinois, és el polític demòcrata més popular del moment i l’únic que pot fer ombra, ara per ara, a Hillary Clinton. És el primer candidat de raça negra amb serioses possibilitats d'èxit. La seva falta d’experiència és el seu punt feble, però també és innovador i, sobretot, aposta per la deliberació popular i pel codi obert en política. D’aquí al 14 de gener queda temps perquè aquest home retalli els 10 punts que li separen de la que fora primera dama. Obama 08 és una veritable xarxa social amb enllaços a YouTube, Facebook o Flickr, amb deliberació, discussió i vídeos propis, amb canal de TV, creant un espai perquè els visitants puguin generar el seu propi blog i fins a sistema de donació participativa i amb fòrum de debat sobre la utilitat de la mateixa. Curiosament aquest fet és destacable ja que és el candidat que ha acumulat més donacions fins ara. Mentre que aquí la política fa pudor a vocació religiosa, aliena a la web 2.0 en altres territoris la cosa ja puja les escales de dos en dos. Cal ser valent i creure en la democràcia per a afrontar un portal com aquest. Aquí juguem a tenir seu en Second Life com si això fos quelcom destacable.