bloc de Marc Vidal

LA LLEI DEL PÈNDOL

Sé que hi ha temes sobre la taula que hauríem de tractar amb urgència, però el que és urgent i el que no ho és comença a diluir-se. Les solucions miraculoses no existeixen i les reformes estructurals semblen més una cançoneta rància que una possibilitat. De quimeres i de perfídies s'ha escrit molt, però res sembla creïble. Ens queda seguir analitzant l'evolució que va prenent la realitat i traduir la cara B de la realitat que altres ens expliquen. Per exemple, està clar que l'any que ve aquí s'esquitllaran vides i desitjos. Milions de somnis escampats pel terra de centenars de sucursals bancàries romandran durant mesos. Els tipus, que perillosament s'han mantingut en mínims, tornaran a prendre vol. 

CREDIBILITAT I ATUR

Tinc clar que en uns mesos, després d'una lleu millora de l'economia, un to gris plom envairà tots els sectors econòmics. Això té a veure amb la finalitat d'estímuls i amb l'origen del problema. El consum va tocar sostre fa un parell d'anys, el valor patrimonial es mostra feble per primera vegada i el treball comença a ser un bé escàs. Per postres, tenim una cada vegada més evident nova classe social. No obstant això el problema es diu desocupació i credibilitat. Vivim en un mar de malabarismes estadístics amb això que s'anomena població activa, atur registrat i sol·licitants d'ocupació. Tot és un enorme embolic que no ajuda a certificar l'estat comatós del nostre entorn. 

JA SÓN CINC MILIONS

Que l’atur es dispara fins al 17% i supera els quatre milions d’aturats, 802.800 més que al desembre, sembla no ser suficientment dramàtic per tal de que aquest país reaccioni. Encara fa falta més. No es preocupin que ho tindran. Ningú pot ja aturar el desastre que suposa aquesta bola de neu i més quan  d’aquesta xifra, 766.000, provenen de la destrucció de feina directa. A més a més, els que ens governen, estan més preocupats en no rebre una derrota humiliant a les europees que no pas en gestionar això amb responsabilitat. D’aquí que segueixin intentant fer-nos creure que els nostres mals són globals i que en les cimeres internacionals ens donaran algun elixir que ventili el nostre atur d’una ventada. En el cas de que a la resta del món li importés el que diu Zapatero, la veritat és que no serviria de res ja que la falta de capacitat de la nostra economia impedirà que ens puguem enganxar al carro de la recuperació global, quan aquesta es produeixi, al mateix ritme d’altres Estats més preparats en aquest entorn global.

RECORD EUROPEU D’ATUR

Demà els teletips faran por. Quan el govern faci públiques les dades d'atur del mes d'agost començarem a veure el color de la nostra economia per a l’últim tram de l’any. Ja ningú recorda allò de la "plena ocupació" i gaites semblants. Ara les apostes ronden els tres milions d'aturats durant 2009. Aquells que creguin que el número brut de desocupats es quedarà en aquestes xifres són uns il•lusos. La desocupació creix a gairebé tots els sectors de l'economia espanyola. La indústria no és l'alternativa que pretenia el consell de ministres, fins i tot el comerç entra per primera vegada en xifres negatives. Els analistes "oficials" preveuen taxes d'atur de fins i tot el 15%, però en aquests moments ningú no s’atreveix a certificar un límit a l'escalada d'atur pendent.