bloc de Marc Vidal

L'EURIBOR FREGA EL 5%

L'Associació Hipotecària Espanyola, representant de bancs, caixes i cooperatives de crèdit, acusa als espanyols de rendes mitges i baixes de ser els causants en gran mesura de la situació del sector financer, per haver-se llançat a signar hipoteques perilloses sense revisar les seves pròpies opcions. Segurament és cert que tots tenim una mica de culpa, però no obstant això, no diuen res sobre el fet de què, bancs i caixes van permetre aquest al·luvió de crèdit arriscat. Em temo que les coses aniran a pitjor i en un termini de dos a quatre anys, els índexs de referència habituals podrien situar-se en els nivells màxims arribats des de la creació de la Unió Monetària Europea que va ser del 6,89%. Això és quelcom no massa desgavellat si es té en compte que el euribor va sobrepassar ahir el 4,93%. Sembla que creix a raó de gairebé un punt per any i no hi ha entitat que no afegeixi almenys, el 0,75%. Més fusta per als hipotecófags, creditofílics i especulópates.

JA NO AVANÇAREM A ALEMANYA?

Abans de les eleccions anàvem a avançar a Alemanya i a França en matèria econòmica. Ara s'ha capgirat la truita i Espanya és qui patirà la frenada més severa de totes les economies europees. Ho diu El País. Només han passat quatre setmanes i aquells que deien que hi havia una petita desacceleració ara ja tenen clar que ens fotarem una hòstia de cal Deu. Clar que la culpa serà de la recessió americana segons el butlletí oficial socialista. Els nostres governants han perdut la vergonya, l'oposició el rigor i la societat civil l'esperit crític i la capacitat de mobilitzar-se. A Hongria va haver un canvi de mandatari per què va mentir sobre la situació econòmica del país aquí estem pendents de la Nebrera i d'Ernest Benach.

SOLUCIONS A LA CRISI ESPANYOLA

Habitualment s'acusa aquest bloc de no aportar solucions a la crisi i que únicament pren posicions en la crítica i la denúncia. És una obvietat que durant dos anys he elaborat un discurs voraç i exhaustiu respecte als elements de diagnosi que mostraven un escenari econòmic esborronador. Doncs bé, per als que argumenten manca de solucions en aquest espai adverteixo que no és la meva tasca ni la meva obligació aportar-les. Està clar que no és a mi a qui paguen per això. Tanmateix, enumeraré aquestes possibles mesures sense entrar en el detall avorrit de la tècnica i l'econometria, però, no obstant això, faré un informe conceptual mitjanament exhaustiu. Excepcionalment aquest post està fet exclusivament en castellà, pel que haureu de traslladar-vos a la versió espanyola del mateix si el voleu llegir. Aquest fet ha estat premeditat. L'anàl.lisi que faig de la conjuntura econòmica espanyola, tot i ser comparable a la catalana, és molt concreta. La nostra té especificitats que requeririen un estudi des d'un altre escenari ja que les pimes i el teixit industrial exportador català permet una aproximació menys terrible vers la situació espanyola. Tot i que espanyols i catalans les passarem magres, em reservo el dret a fer un informe diferenciat més endavant.

ALIANZO

Segons la darrera actualització del rànquing de l'Alianzo, aquest bloc ha arribat a un històric lloc 52 en la classificació de tots els blocs espanyols. Mai un bloc en català havia arribat a aquesta posició per davant de blocs estatals de referència. Per altre banda, a Catalunya aquesta bitàcola és la quarta més seguida i, com fa més de 10 mesos, la primera en llengua catalana. Sincerament crec que el creixent interès per l'economia explicada d'una manera didàctica i clara està permetent aquest creixement en gran mesura. Per cert, en primer lloc vull felicitar a en Siknus perquè la bona feina acaba sent recompensada i el seu quart lloc en català és un premi merescut, i segon m'agradaria reflectir el fet que la catosfera està accelerant de valent, ja que la majoria de blocs en català pugen llocs en les classificacions sectorials estatals. Ja era hora!

AL 3%

Observo els mercats i tots estan en vermell. Semblaria incoherent si tenim en compte la darrera rebaixa de tipus de la Reserva Federal dels Estats Units. Sembla ser que les borses europees ja no donen credibilitat al fet que la política de retalls de Bernanke sigui la cura miraculosa que evitarà la crisi. Al contrari, el que està començant a impregnar els fòrums de debat financer és una impressió pessimista. La dinàmica de reduccions tan agressives i constants estan sembrant el terreny de mines. S’escolten veus que adverteixen d’una imminent patacada generalitzada a les borses de mig món, d’un més que probable dilluns o dimarts negre com el de 1987. No ho sé, els mercats continus i els gestors de fons són imprevisibles. Ara bé, el que tinc clar és que la reducció dels tipus, lluny de ser una bona notícia, sembla ser l'única opció que resta per detenir o moderar un estat hipotètic de futura recessió severa a Amèrica. L’últim cartutx pot estar fallant. No queden més eines. Els que sàpiguen, que resin.

TWITTER EN CATALÀ

Una de les conseqüències més evidents de les Primeres Jornades de la Catosfera ha estat la revolució twittera que ha comportat. De la ma dels incansables Utopiq i Siknus el twitter es destapà com a una eina molt útil durant els tres dies. Ara hi ha espanyols que tot i vivint a Madrid i tenint un cercle d'amistats bàsicament castellanoparlant, reben un 25% de twits en català. Quan ens hi posem...

SOM NOTÍCIA

A La Vanguardia diuen que "ens proposem estudiar la possibilitat de crear un codi ètic, deontològic, que faci excel·lent la Catosfera i en definitiva, que els blocs catalans tinguin una marca distintiva".

MILLOR EN ESPANYOL

El post d'avui, i sense que serveixi de precedent, és millor que el llegiu en espanyol. Pretén ser didàctic en la mesura de lo possible. Disculpeu.

FERNANDO DE NORONHA

En aquest planeta hi ha paradisos indescriptibles. Entre els que jo hi he pogut visitar destaca Fernando de Noronha. Avui m'enrecordat tot sabent que la Pe i el Bardem hi són allà.

VALLESFERA "ON AIR"

L'onze de setembre vaig parir la idea i poc després en Joan Ramon va engegar la maquinària. Des de dissabte passat la vallesfera és un fet físic. Ho expliquen millor el president, el Toni i el David.

EN PAGINA 4, SEGON PARÀGRAF

Em disculparan l'abús de miniposts, però és que estic perplex. M'explico. El Servei d'Estudis del BBVA és un dels més prestigiosos d'Europa en matèria de previsió econòmica i financera. Ahir em vaig marcar la petulància d'anunciar que avui des d'aquesta entitat es faria públic un informe en el qual es destacava que la previsió de creixement per a Espanya el 2008 es reduïa una miqueta més del previst. La meva sorpresa ha estat majúscula quan he rebut un parell de correus comentant-me que havia trepitjat en fals i que enlloc no apareixia aquest titular. Dic sorpresa ja que el document es pot llegir en pdf des de mig matí i en ell es pot llegir clarament, a la pàgina 4, segon paràgraf, que "l'economia espanyola creixerà el 2008 a un ritme del 2,6%, la qual cosa suposa una desacceleració d'1,2 pp des del 3,8% de creixement previst per a l'any 2007 que està a punt de finalitzar. El creixement esperat ara per a 2008 és inferior en 0,2pp a la nostra previsió de setembre". El veritablement "estrany" és que una revisió aritmètica tan sensible i tan important no s'hagi reflectit encara en cap mitjà de comunicació.

UN 1% DEL PRESSUPOST

Amb un 1% del pressupost del govern es reduiria la pobresa extrema a la meitat. Ja està!, tinc la solució per eradicar la pobresa extrema: fer servir un 2% del pressupost de la Generalitat. Proposo que aneu comentant quines partides pressupostaries hauriem de deixar de banda per arribar a cobrir aquests milions d'euros.

AMB L'AI AL COR

Esperant que les entitats financeres comencin a publicar els seus resultats, ens informen que els bancs centrals de mig món s'han posat d'acord per afrontar la crisi de liquiditat que ofega el mercat interbancari mundial. Encara que aquesta coordinació aparentment soni com a una bona notícia, imprescindible d'altra banda, en realitat significa que els que ja coneixen l'aritmètica bancària anual no ho veuen clar. Si els comptes que els bancs han de presentar en breu denoten una crisi notable al sector i les conseqüències del tsunami d'agost passat no han cicatritzat, llavors aquest acord global de bancs centrals és una mesura profilàctica que no garanteix una sortida de la crisi, només intenta minimitzar-la. De moment, a contenir la respiració.

I TANT CONTENTS!

Bèlgica segueix sense govern 153 dies després de celebrades les últimes legislatives, el 10 de juny passat, i no s'albira en l'horitzó una solució. La coalició de govern, formada per social cristians i liberals, no es posen d'acord. El país continua sent dirigit per un govern en funcions de liberals i socialistes i existeix una aparença generalitzada de normalitat gràcies a la situació de descentralització del país. Els governs de Flandes, Valònia i Brussel·les continuen treballant de manera habitual executant les seves enormes cotes d'autogovern. El més greu és que si això continua així, la ratificació del Tractat de Lisboa corre perill. No obstant això, fa uns lustres, a Itàlia va passar quelcom similar i el país va ser gestionat durant molts mesos per la maquinària burocràtica. Si a Espanya o a Catalunya es paralitzés el puzle polític i es produís un buit de poder similar al Belga, què passaria?, arribaria el TGV?, funcionaria rodalies?, dimitirien els funcionaris?, viuríem millor?, a que es dedicarien els programes d'humor?

¿por qué no te callas?

En moments com aquest és quan es fa més necessari que el Cap d'Estat d'Espanya sigui votat democràticament. Tindria més valor i no rascarien els conceptes elementals de la democràcia. Sol·licitar respecte a un proto-dictador veneçolà manant-lo callar ja és suficientment incoherent com per a sumar-li el fet que qui ho mani fer sigui algú que no ha passat per les urnes en la seva vida.

R+D?

Només 3 empreses catalanes i 20 de la resta de l'Estat estan al rànquing europeu de les 1.000 companyies que més inverteixen en recerca i desenvolupament (R+D). De les 100 primeres només hi ha dues espanyoles  i cap de catalana. Aquesta llista està encapçalada per empreses britàniques (321), alemanyes (167), franceses (114), sueques (75) i finlandeses (67). Sembla evident que aquí ningú havia calculat un canvi de cicle econòmic i molt menys s'ha previst la necessitat de investigar noves formes de creixement millorant la competitivitat i el valor afegit.

VUELING NO VOLA

Demà viatjo a Paris amb Air France, però torno amb Vueling. Podré tornar?

BAIXA L'ATUR

Baixa l’atur un 0,54%. Demostra que les dades d’agost “van ser conjunturals”. No obstant hi ha “cara b” i  parla de que el descens de contractació real ha estat d’un 4,7% pel que fa a l’any passat, que els contractes indefinits van ser un 4,1% menys que en 2006 i que l'acumulat anual ens indica que l’atur augmenta un 2,6% des de principis d’any. La tendència és la que és, digui el que digui Caldera. Ens mantenim a l’espera dels tancaments massius de constructores i immobiliàries, sucursals i concessionaris. Corren temps de crisi.

NOVES DEGENERACIONS

Les Noves Generacions del PP d’avui res tenen a veure amb les d’abans. En època del gallardonista Pedro Calvo, o del Sirera 1.0, quan les NNGG eren l’avantguarda ideològica del partit popular els enfrontaments van ser històrics entre dirigents de les joventuts i els comitès provincials en matèria de respecte a la llengua catalana, de criteris en quant a matrimonis del mateix sexe i apostes per ésser de centre sense excuses han donat pas a campanyes protofeixistes que defensen principis insostenibles en una societat moderna i plurinacional com representa que és la nostra. Diuen: “ni un poble sense bandera, ni un espanyol sense orgull de ser-ho”. Sona ranci, obsessiu i obligatori. La bandera i el sentiment nacional no s’imposen. Sol ser contraproduent.

EL REI EN DEFENSA PRÒPIA

Si ser monàrquic ja és difícil de per si mateix, imagino lo difícil que ha de ser mantenir-se’n quan és el propi Rei qui defensa la monarquia amb un discurs llegit. Tot i això, lo pitjor són els arguments. Amb obvietats i una regla de tres simple i que se’m planta d’una escassesa preocupant. “Su alteza” ens va informar ahir que “la llibertat i la convivència han proporcionat el període més llarg d’estabilitat conegut a Espanya”, i que, com en aquest període “el règim ha estat la monarquia”, la conclusió forçosa i indiscutible és que “la monarquia parlamentària fomenta la llibertat i la convivència”. Pregunto jo, sense rei és possible fomentar la llibertat i la convivència? En molts estats així és, llavors, i fent servir conclusions parvulàries, “el rei no és imprescindible per a fomentar la llibertat i la convivència”. Crec que el debat és un altre, i, sobretot a un altre nivell.

LA VANGUARDIA

La Vanguardia canvia, però poc. Segueix sent un magnífic, polièdric i moderat periòdic català escrit íntegrament en castellà. Llàstima.

OBAMA L'EUROPEU

El perfil més pròxim al establishment de Washington de la Hillary Clinton, està jugant a favor de Barak Obama. El rival de la senadora per Nova York està cada vegada més a prop de ser el candidat demòcrata en les presidencials nord-americanes. Un dels sorprenents factors que juguen al seu favor és que està considerat el més “europeu” de tots els aspirants.

ELS IMPERCEPTIBLES

De vegades tinc ganes de donar-me’n de baixa del gènere humà. Em passa aquells dies que al darrere dels grans discursos i de les grans mentides, se’t cau al damunt tot el pes d’allò quotidià, i d’allò fastigosament quotidià. Són jornades en les quals milions de cristalls trencats et recorden que el problema principal del món és la pobresa, i que la política o no ha sabut o no ha volgut controlar. Són nits llargues que ens diuen que tots els problemes estan connectats d'una manera o altre amb la misèria. Són el silenci i el plor. Ens invoquen que la qüestió està entre aquells que tenen molt i els que no tenen res i que la distància entre ells augmenta constantment i d'una manera irreversible. Aquest és el problema que incideix en major mesura en l'estabilitat del planeta. Vivim en un món on la racionalitat i la intel•ligència no dominen i on els majors negocis són delictes: vendre dones, armes o drogues. En el nostre sistema, el pes de l'obligatori ens enganya i ens fa oblidar la nostra impotència o la nostra desídia.

PEPIÑO BLANCO

Pepiño Blanco va dir que “avui les famílies disposen de més renda que fa quatre anys perquè els salaris han pujat per sobre de la inflació” i que “en el 2000, el preu de l’habitatge creixia al 17%, quan ara només ho fa al 5%". Que algú el faci callar o es farà mal tot solet. La xarrera preelectoral està bé, però la veritat és tossuda i diu que l’atur del mes d’agost, i la seva tendència de fa mig any, comença a reconèixer els desequilibris econòmics que suporta el nostre model de creixement, pel que l’augment d’atur continuarà a aquest ritme al setembre. La pujada de tipus i la sobreoferta han motivat el parón immobiliari, que és l’únic causant de que el preu dels pisos no visqui creixements desorbitats com abans. La reculada de consum ajuda que l'IPC no es dispari i es puguin mantenir per sota del “teòric” augment dels salaris. La prudència es mostra aconsellable ja que la gent té seriosos problemes per a arribar a fi de mes. Com més aviat se substitueixi l’optimisme econòmic per pragmatisme, més gran serà el marge de maniobra a fi de sobreviure a una crisi cada vegada més irremeiable.

PUJOL ÉS MOLT LLEST!

El President, ha suggerit que els catalans facin una vaga fiscal i el tsunami de crítiques ha estat brutal. Curiosament, adjuntades a aquestes acusacions d’insensatesa política s’acompanyen unes dades interessants. Segons els medis nacionals i sobretot econòmics, si Catalunya deixés de pagar un any a l’agència Tributària, la recaptació es veuria reduïda un 26,08 % del total. Quan Pujol insta a no pagar, assoleix que els espanyols s’assabentin de que més de la quarta part de l’exercici tributari de l'Estat ho posa Catalunya. Això ha passat durant 30 anys i segueix passant. Pujol no pretén canviar-ho substancialment, sinó que la seva intenció és abonar el camí en la negociació pressupostària i per, sobretot, incentivar la reflexió sobre les fosques i secretes balances fiscals.

CHACON: TRUJILLO 2.0

La Ministra de la Vivienda espanyola s'està lluint. Primer, no volent parlar de la bombolla a la BBC, després amb lo de les deduccions pels inquilins de lloguer sense tenir en compte als propietaris i sent només per a joves, fa dos dies assegurant que la pujada dels tipus només afectarà a uns pocs espanyols i ahir declarant que les hipoteques no pujaran perquè el preu del diner "ja ha tocat sostre". És molt greu que la ministra no sàpiga que les hipoteques que es revisin els propers mesos ho faran amb l'euribor anterior. El problema de ser ministre de l'habitatge i no haver pagat mai una hipoteca té gravíssimes conseqüències.