Ahir a la nit vaig tenir un debat econòmic amb diversos acadèmics italians. Continuen escandalitzats per la manera que tenim a Espanya de recordar-los que la nostra economia és tan potent, que els ha superat. Si bé el PIB espanyol supera l'italià, també és cert que és a causa de la nostra inflació que infla de manera artificial la facturació global de tota l’economia. Si seguim amb aquest curs diferencial a Europa, i si ningú no ens aparta de l'Euro, algun dia superarem Alemanya en Producte Interior Brut valorat en una mateixa moneda. Òbviament això és un absurd economètric que cau pel seu propi pes. Per això, les valoracions de la riquesa i producció d’una economia nacional es fan ara partint dels paquets de PPA (paritat de poder adquisitiu). El que, curiosament, també ens dóna avantatge sobre els italians. Llavors, per què s’escandalitzen els tiffosi? Resulta que fins fa alguns decennis, les comparacions internacionals es feien només en valor monetari, transformant les monedes nacionals en dòlars segons el curs del mercat; des de fa algun temps les comparacions es fan també en PPA. D’aquesta manera, si el mateix paquet de despesa (aliments, habitatge, transports, cultura) costa a Espanya un 30% menys que a Itàlia, el PIB monetari d'Espanya s’eleva un 30% respecte a l'italià. El que passa és que aquest sistema té un important defecte: les diferències entre els països depenen del tipus i del valor relatiu dels paquets elegits, i les comparacions internacionals resulten més imprecises que si s’usen els valors monetaris. Els nostres paquets es basen en enters relativament distorsionadors de les xifres resultants. El cost de molts béns i serveis a Espanya és inferior a l'italià i per això, la confusió dels mitjans de comunicació es fa tan visible. Que Espanya hi és molt a prop de la capacitat econòmica italiana és un fet, però que encara estem molt lluny, i més que estarem, de la seva potència exportadora i industrial també.
No pocs adjectius definirien el conjunt de disbarats que s’han succeït en l’aventura corporativa entre Yahoo i Miscrosoft. Disbarat, niciesa, excés, burrada, absurd, extravagància, insensatesa, desbarrament o contrasentit. I és que la icona de la Web 1.0, Yahoo, ha convertit en una cursa de despropòsits tot aquest berenar sobre la seva venda nominal. Gent com David Weidner, columnista de MarketWatch ha arribat a declarar que "l'increïble és que aquests tipus hagin estat capaços de guanyar diners alguna vegada". Una evidència de tot això i la mala gestió d’aquesta crisi, és que la capitalització borsària de Yahoo s'ha reduït en gairebé 4.088 milions de dòlars per la caiguda de les accions de l’empresa, un 11%. El valor de la companyia d’Internet s'ha reduït en prop de 15.000 milions de dòlars respecte als 47.000 milions oferts per la companyia de Bill Gates en la ronda final de contactes abans de l’anunci de la retirada de l'opa a començaments d'any.
Les causes de l’encariment del petroli ni són difoses ni vénen de muntanyes llunyanes. El petroli és un valor refugi, com altres matèries primeres. El dòlar ja no és negoci i això provoca un problema en l’oferta i en la demanda d’altres escenaris especulatius. Amb el petroli especulen els fons de pensions, els països productors, inversors objectius i en definitiva el propi sistema financer que necessita col•locar diners en coses amb un futur rendible. El problema més important rau en altres aspectes derivats del seu consum i de la dependència que el nostre món modern li té. De fet, l’or negre puja perquè hi ha una demanda creixent, una oferta estancada i una depreciació del dòlar important. 
Quan veus l'aspecte d'un rostre de nou desposseït de vida no pots confondre'l amb el d'un que dorm. Als pocs segons de detenir-se el pàlpit cardíac els pòmuls es tornen grisos i a la cara s'hi reflecteix la pal•lidesa que caracteritza la mort i de sobte, com per art de màgia, d'una manera inexplicable, els detalls cadavèrics es poden reconeixer. Sense haver vist mai un mort detectes aquests signes. S'engarroten les mans i s’estiren els dits, la sang es deté, l'alè s'asseca i els somnis es congelen. 

blog en castellano
bloc en català
contact email







