En la meva columna d'avui a El Confidencial analitzo la repercussió que pot tenir per a cada un de nosaltres l'augment del deute públic. Un deute que s'estructura per exemple per assumir el FROB.
En la meva columna d'avui a El Confidencial analitzo la repercussió que pot tenir per a cada un de nosaltres l'augment del deute públic. Un deute que s'estructura per exemple per assumir el FROB.
Sé que hi ha temes sobre la taula que hauríem de tractar amb urgència, però el que és urgent i el que no ho és comença a diluir-se. Les solucions miraculoses no existeixen i les reformes estructurals semblen més una cançoneta rància que una possibilitat. De quimeres i de perfídies s'ha escrit molt, però res sembla creïble. Ens queda seguir analitzant l'evolució que va prenent la realitat i traduir la cara B de la realitat que altres ens expliquen. Per exemple, està clar que l'any que ve aquí s'esquitllaran vides i desitjos. Milions de somnis escampats pel terra de centenars de sucursals bancàries romandran durant mesos. Els tipus, que perillosament s'han mantingut en mínims, tornaran a prendre vol.
Alguns experts defensen que Trichet baixarà els tipus d’interès aviat. Ahir, ell mateix, va deixar clar que no. Després de saludar amics, col•legues i excompanys de facultat, m’hi vaig empassar, twittejant, la conferència del president del Banc Central Europeu a la torre Banc Sabadell (antiga torre Atlàntic). Sota el títol "Globalització i política monetària", i convidat pel grup d'investigació de la Barcelona Graduate School of Economics, Trichet va assegurar que els tipus ni pujarien ni baixarien del 4% per garantir que el repunt inflacionista no susciti un increment major encara. Al gener l’índex europeu se situà en el 3,2%, és a dir 1,2% per sobre del compromís objectiu per a Europa.
La corrupció i el piratejo han malmès la credibilitat del sector immobiliari espanyol. Per tota Espanya estan sent investigats tants casos de corrupció urbanística a nivell municipal que és molt probable que alguns demandats no arribin mai a estar enfront d'un tribunal. The Guardian parlava ahir que durant les dues dècades anteriors, milers de britànics van decidir anar-se a viure a la costa espanyola, però que ara ja no succeïx així. Les vendes pràcticament són inexistents per a clients anglesos. En aquest article detallen demolicions, contractes fraudulents i casos de corrupció que no animen a ningú a comprar-se un apartament a Espanya. Una miqueta més a la cistella.
Gordon Brown convoca una reunió de Caps d'Estat a Londres i convida França, Itàlia i Alemanya. En Espanya ni hi pensa. La cimera respon a una voluntat d’estudi de la situació econòmica global i de quina manera afrontar-la. Resulta que la cinquena economia europea, l’espanyola, és una de les de major creixement en els últims anys i també la que es veurà més afectada per la crisi creditícia, financera i immobiliària. Llavors, per què no ha estat convidat Jose Luís Rodríguez Zapatero? A la meva manera de veure els motius són diversos i les culpes es poden repartir en diferents àmbits però les claus són:
Tinc una afició molt molesta: llegeixo la premsa econòmica internacional. M’encanta la tipografia sobre fons salmó que s’edita fora del nostre país per la seva objectivitat asèptica quan, per exemple, analitzen l’economia espanyola. Fa més d'un any que en aquests mitjans s’avisa de la gravíssima situació en la qual ara ingressem, mentre els periodistes espanyols no feien més que trucs de màgia aritmètica.
Bèlgica segueix sense govern 153 dies després de celebrades les últimes legislatives, el 10 de juny passat, i no s'albira en l'horitzó una solució. La coalició de govern, formada per social cristians i liberals, no es posen d'acord. El país continua sent dirigit per un govern en funcions de liberals i socialistes i existeix una aparença generalitzada de normalitat gràcies a la situació de descentralització del país. Els governs de Flandes, Valònia i Brussel·les continuen treballant de manera habitual executant les seves enormes cotes d'autogovern. El més greu és que si això continua així, la ratificació del Tractat de Lisboa corre perill. No obstant això, fa uns lustres, a Itàlia va passar quelcom similar i el país va ser gestionat durant molts mesos per la maquinària burocràtica. Si a Espanya o a Catalunya es paralitzés el puzle polític i es produís un buit de poder similar al Belga, què passaria?, arribaria el TGV?, funcionaria rodalies?, dimitirien els funcionaris?, viuríem millor?, a que es dedicarien els programes d'humor?
Conceptualment, els Estats Units d'Europa estan més a prop. Després de la baixa per depressió que ha viscut l'eurozona en matèria d'unificació política, des de dissabte, i amb l'acord per un nou tractat, és possible que la cosa engegui. No ens enganyem, estem anys llum d'aconseguir una unió d'estats que conformin una sola entitat més enllà de la deriva econòmica. Serà molt difícil, però sembla que hi ha certa voluntat per continuar recorrent un viatge que semblà detenir-se. Aquest acord suposa un pas decisiu per sortir de la crisi i el bloqueig institucional des del no francès i holandès a la Constitució. Saber si amb aquest tractat de Lisboa, la crisi se supera definitivament és complicat ja que, de nou, es requereixen ratificacions per part de tots els Estats membres. El 2004 es va produir l'ampliació més complexa a la què s'havia sotmès la Unió. Van ser incapaços de gestionar-la i els acords no s'adoptaven. Quan de 25 es va passar a 27 el precipici semblava insalvable. L'efecte més clar d'aquesta atonia es reflecteix en l'escassetat de directives europees i en que la majoria d'iniciatives han acabat a la paperera. Les reformes que el Tractat de Lisboa impulsa podran dinamitzar una Europa clarament més unida. Però, quines són les claus del nou tractat portuguès?
Dos pobles de València no faran la tradicional cremada de Mahoma, com ho feien cada any en les seves festes. No ho faran per por. Leo Bassi ha hagut de dur escorta durant molts mesos per les amenaces rebudes després de representar, al teatre Alfil de Madrid, el seu monòleg satíric sobre l’església catòlica. El “Idomeneo” de Mozart, amb una revisió provocadora per part del director Hans Neuenfels, ha estat retirat del cartell de l’opera de Berlín per temor a sofrir atemptats integristes.
Els europeus despertarem de la nostra confortable desgana i ens avergonyirem d'haver habitat un continent budista, contemplatiu i capaç de romandre impassible mentre milers de persones morien intentant arribar a la terra de promesa. La ignorància no serà la coartada, no podrà ser-ho. La sobretaula de tots els europeus desborda d'imatges que les nostres televisions escupen diàriament amb centenars de joves espantats, desnodrits i deshidratats nouvinguts al port de torn. Mentre Europa frega les torrades amb formatge fresc, mira cap a una altra banda i banalitza el terror.
En un suburbi de Rio de Janeiro que no té clavegueres i on la sarna és una malaltia corrent, està prohibida l'entrada als polítics. Diuen que la remor està circulant com un virus entre totes les fabelas. Aviat, es diu, els polítics no podran accedir a les zones amb les borses de població més important del Brasil. Les persones que viuen en aquestes barraques no són ciutadans, no existeixen i ara ja no és per decisió governamental, no, ara és perquè ells s'han donat de baixa del gènere humà. Als governants ja els hi està bé. Menys treball, menys crítiques.Als poders econòmic també. Mà d'obra més barata. Quan una persona il•legal es converteix en rendible a qualsevol nivell, polític o econòmic tenim un mal crònic difícil de superar.
Artículo publicado originalmente en elplural.com
El dilema del huevo y la gallina ha pasado a mejor vida. Por fin se ha aclarado. Por lo menos es lo que creen un especialista en genética llamado Brookfield, un filosofo del Kings’s College llamado Papineau y el presidente de un organismo del sector avícola británico, Charles Bourns. Todos han llegado a la conclusión que fue primero el huevo. El científico constata que es lógico pensar que el organismo que estaba dentro del huevo tenia el mismo ADN que el que luego salió siendo una gallina. Para el filosofo es un error pensar que el primer huevo de gallina salio de otra especie y mutase. El granjero dice que los huevos ya existían antes que llegase la primera gallina
Articulo publicado originalmente en elplural.com i posteriormente en el9nou
La mejor definición de idiota que conozco lo define como miembro de una tribu enorme y poderosa que ha tenido una gran influencia en los acontecimientos de la historia más significativos. Añado, que actualmente siguen influyendo en muchos ámbitos. Los hay por todas partes, incluso en el Parlamento Europeo.
Si la Eurocámara no ha llevado a cabo la reforma por la que el catalán, el euskera y el gallego iban a ser lenguas oficiales en su funcionamiento cotidiano no va ser por razones técnicas, que las había, sino por la ofensiva que el Partido Popular encabezado por Alejo Vidal-Quadras ha protagonizado en los últimos meses.

blog en castellano
bloc en català
contact email







