Emprendre és una manera viure. Arriscada però apassionant. Decidir que fas amb la teva pròpia vida sense que per això no deixis d'escoltar. El mètode més exacte per aprendre. El mecanisme més ràpid per perdre-ho tot. Un camí insegur però on els millors tenen un hàbitat per a desenvolupar-se. El Grup Planeta m'ha demanat que em posi a escriure un llibre sobre l'emprenedoria a Espanya.
Continuar leyendo "EMPRENDRE A ESPANYA " »
Des d'avui ja puc fer pública la meva incorporació estratègica en l'estructura de Cink Shaking Business. En concret la tasca que el Consell d'Administració m'ha ofert és la Direcció General, pel que estaré a les ordres de Sergio Cortés que serà el Conseller Delegat tal com va quedar aprovat pel conjunt dels accionistes en l'última convocatòria. La meva participació en l'empresa era originalment la de soci fundador i inversor solidari, però arran de la magnifica acollida del projecte hem decidit implicar-nos en una estructura totalment executiva i professional. Els primers pasos estan sent un èxit i en breu tots podran saber a que ens referim quan diem que la nostra companyia és la primera iniciativa de serveis d'agitació 2.0 per a empreses. En breu sabrem que és això que dinamitzar les xarxes (externes i internes) de les organitzacions mitjançant l'acompanyament en la generació de continguts. També, passat el mes d'agost, explicarem que Cink no és consultoria sinó que és estimulació de l'entorn.
Continuar leyendo "DON'T YOU CINK.?" »
Ahir m’ho vaig passar molt bé en el First Tuesday Barcelona. Durant l’hora llarga que va durar l’esdeveniment, al costat del brillant Jesús Monleón, al magnífic amfitrió Toni Mascaró i l'enigmàtica Amaia Helguera, debatérem la situació econòmica global i la seva afectació en les inversions a la xarxa. Quan vaig començar amb allò de que la crisi és sistèmica i poc ha de veure amb el totxo, les cares van ser de fotografia en color. Vaig establir la relació entre l'interès per enriquir-se dels bancs americans amb l'augment del nombre d'operacions de risc, les normes de Basilea, els MBS's, els CDO's opacs, els Conduits i la ruptura del sistema de credibilitat i confiança financera mundial. De com Europa va deixar diners als americans a canvi de paquets incontrolats de garantia poc consistent i de com això ha anat minant la liquiditat interbancària. Vaig continuar amb allò que a Espanya s’ha passat de l'escàs interès per deixar diners a la impossibilitat de fer-ho d’una manera professional. Vaig comentar la situació de previsible estanflació, de subprime sistèmica a Espanya per culpa de nostra taxació particular i del fons de garantia de morositat que disposa el Banc d'Espanya per als primers 3,5% de morosos. En aquest sentit vaig recordar que el 1993 es va arribar al 8% d’impagaments.
Continuar leyendo "LA CRISI COM A OPORTUNITAT" »