bloc de Marc Vidal

TERTÚLIA ECONÒMICA

Aquesta nit m'estreno en la tertúlia econòmica "La Plaza" en Punto Radio, a Onda Rambla. Al costat de dos monstres de la conversa, el Doctor en econòmiques Gonzalo Bernardos i el director general de BPMO Pau Herrera, intentaré participar de l'anàlisi de la situació actual i debatre sobre les noves opcions que la web social i els seus usos en l'àmbit del negoci poden donar-se. Participaré un dia en què molts indicadors oferts aquesta setmana mostren que l'economia espanyola entrarà en recessió -creixement negatiu en dos trimestres consecutius- en el tercer trimestre d'aquest any i que el consum i la indústria ja estan en recessió. Un dia després de la presentació per part de l'UBS de l'"Informe de perspectives de l'economia espanyola 2008-2009", en el que es destaca que la inflació assolirà el 3,8 per cent el 2008 i el 2,6 per cent el 2009. No obstant això, em sembla una oportunitat inèdita que en una tertúlia econòmica interpreti la importància d'analitzar l'economia 2.0, emprendre en xarxes socials, projectes deliberatius o horitzontalitar les estructures i processos. De crisi es parlarà perquè hi ha aspectes i motius per a l'anàlisi de conjuntura que condueixen irremeiablement a alguna cosa que fa un parell d'anys que es pot llegir en aquest bloc, i que certifica una caiguda de l'economia espanyola totalment suïcida. Però també s'analitzarà l'impacte de les noves xarxes, de les tecnologies socials i l'Open Business en l'escena econòmica actual.

ADEU AL MOBILE WORLD CONGRESS

Bé, ja ho hem aconseguit. El Mobile World Congress se n'anirà de Barcelona. Voldria agrair de tot cor als directius responsables d'establir els preus de les habitacions dels hotels de la ciutat de Barcelona, que durant l'última edició de l'antic 3GSM van encarir el cost de les mateixes en una mitjana del 600%, perquè han aconseguit que a partir d'ara no tornin a produir-se aquests desagradables embussos matutins a la Plaça Espanya, ni que els clubs nocturns estiguin replets, ni que faltin taxis en hores punta, ni que no es trobin taules als millors restaurants de la ciutat Comtal, ni que el turisme més rendible que existeix, el de negocis, es vagi esfumant a poc a poc i desapareguin les poques opcions que el sector de les Fires Internacionals presenta a una ciutat com Barcelona. Gràcies de tot cor per ser tan provincians, patèticament ridículs i fastigosament usurers. Per a mi se'n poden anar tots juntets de la ma a la merda.

ENTREVISTA AMB EL GRUP HAYEK

El Grup Hayek va fer-me una entrevista pel butlletí mensual que editen. Varem parlar sobre la realitat dels blocs a Catalunya i de com el país, la societat i les empreses poden aprofitar les capacitats de les eines 2.0. Faig una transcripció íntegra per tal de poder fer-la créixer amb els vostres comentaris i opinions.

Què és la Catosfera?

És, per definició, l’espai virtual on es troben els blocs fets, com a mínim, en català, i en formen part tots els seus autors, visquin on visquin i hagin nascut on hagin nascut. Malgrat tot, el seu significat està sent ampliat degut a un debat al voltant del terme. Jo crec que podem dir que pertànyer a la Catosfera és més una qüestió de catalanitat, de sentiments, que no pas de llenguatge. Les diverses maneres d’aproximar-se al món de la comunicació d’avui en dia fan que els límits siguin ridículs. Vivim en la globalitat extrema, en un territori audiovisual on l’idioma és la imatge i on la llengua és un vehicle més. La Catosfera pretén impulsar els blocs en català però també fer entendre arreu, en qualsevol llengua, el què som i el què representem, el nostre grau d’excel·lència i el compromís amb Catalunya.

PRESA DE PÈL 2.0

En una iniciativa pionera a Europa, un atac d'idiotesa col•lectiva està col•lapsant la xarxa i per derivació el món analògic. Ara toca creure's això de la democràcia participativa, que els ciutadans tenim una gran oportunitat i que podem empipar als nostres dirigents gràcies a Internet. Les televisions tradicionals han cobert els seus plafons virtuals per donar-los un aspecte més dospuntozero i es llancen sense vergonya a això que ells anomenen televisió participativa. Dins del major exercici d'hipnosi col•lectiva de la història, els usuaris de www.youtube.com/telequalsevol  creuen estar exercint un dret fonamental en democràcia útil i efectiu i es convencen d'estar participant de la gran estructura del coneixement crític col•lectiu gràcies a aquestes cadenes de televisió meravelloses. És un joc que empetiteix la pròpia web 2.0 i la seva essència. Ningú no s'adona que això és una presa de pèl?

VA GUANYAR SOLBES

Amb cara de professor que ja està de tornada de tot, Pedro Solbes va destrossar durant els dos primers blocs del debat d’ahir al seu oponent, Manuel Pizarro, i el va guanyar lleugerament en el tercer. El certificat que donava per guanyador a Solbes el va emetre a mitjanit la pròpia Antena 3, que a través d’una enquesta professional, no d’aquestes que algunes webs van disposar perquè els afins votessin i revotessin adequadament. Va ser un sondeig a partir del sistema demoscòpic d’una empresa solvent com TNS Demoscopic. La victòria va estar inapel•lable per part del ministre, però els motius de la derrota del candidat popular són els següents:

SEGUIMENT DEL DEBAT

El debat d'Antena3 aquesta nit entre Solbes i Pizarro probablement sigui el més important de quants es desenvoluparan durant la campanya, inclosos els dels candidats a la presidència. La situació econòmica i el futur immediat passen per les propostes i les mesures que aquests dos homes puguin aplicar en un hipotètic nou equip de govern després del 9 de març. A través del meu bloc planteig una guia de seguiment del debat i a partir del meu compte de twitter oferiré una lectura alternativa a l'emissió televisada a temps real aquesta mateixa nit i on us podeu afegir lliurement. La lectura d'alguns posts previs pot ajudar a afrontar el combat amb major coneixement de causa.

DEBATS DE JOGUINA

Els directors de campanya del PP i del PSOE semblen sortits d'una pel·lícula de Buñuel. Surrealisme o idiotesa supina. Segurament cap de les dues opcions són vàlides per a qualificar el ridícul espectacle que suposa la batalla de joguina al voltant de quines cadenes de televisió han d'emetre els debats entre Zapatero i Rajoy. És possible que la intel·ligència es fongui amb els focus i la gestió interina de partit afecti en gran mesura a la capacitat per a veure de prop el món, però pensar que ens empassarem aquesta disputa com si fos un fet transcendental és considerar a la gent com bens pendents de la seva catarsi periòdica. Què tindrà a veure el canal pel qual es vegi el senyal unitària que es pretén emetre? Si discutissin del presentador, del realitzador, del color del fons o d'aspectes formals comunicatius es podria entendre, però posar en joc el maleït debat per culpa de en quin canal ho emeten és patètic. Una mostra més del nivell dels nostres polítics, de la capacitació de la nostra democràcia i del paper que juguem els ciutadans en aquest circ minúscul i pestilent. Aquí les nostres misèries buscant un canal televisiu i als Estats Units, als precandidats ja no els hi queden canals que visitar ni cadenes on debatre en comú. L'exemple de Clinton i Obama és paradigmàtic. Han debatut una desena de vegades durant les primàries i segueixen pendents de qualsevol invitació a tornar-lo a fer.

L'AUTISME DE TV3

A la televisió pública catalana munten una taula rodona sobre la xarxa i la política i conviden un expert en blocs polítics, dos directors de diaris digitals i a un friki anomenat Jorge Valín. El primer, amic, soci i magnífic analista intenta que el joc no derivi cap allò trivial però no ho aconsegueix. El receptari d'obvietats és absolutament penós i pueril. Ningú no aporta res de nou i, òbviament, a ningú no se li ocorre criticar als mitjans tradicionals per actuar com agent distorsionador d'una realitat que és cada vegada més interactiva els hi agradi o no.

DISCURS 2.0

Com sabeu, la inauguració de la Catosfera serà el divendres i, després dels protocolaris discursos institucionals, i com és habitual en aquest tipus d’esdeveniments, les conferències inaugurals són compartides per dos representants destacats de la blocosfera, un de convidat i un altre de la casa. En el nostre cas disposarem d’un ponent inaugural d’excepció: César Calderón, amb qui tindré l'honor de compartir espai. Just després d'ell jo faré una introducció breu al concepte bloc i web 2.0. Per tal de composar un discurs obert i participatiu us convido a fer-lo amb mi. Aporteu les vostres idees i consideracions del que hauria de reflectir en la meva intervenció i aquí ho discutirem en obert. Vull reflexionar sobre el fenomen en termes generals, vull parlar del seu creixement a Catalunya i relacionar-la amb l'exterior.

UN BLOCAIRE TERTULIÀ

Aquests dies estic visitant bastants emissores de ràdio, televisions i diaris amb motiu de les Jornades de la Catosfera. A raó d'algunes converses, hem analitzat la presència de blocaires en diversos àmbits de la vida quotidiana i la influència que la blocosfera està tenint en cada un d'ells. Ara com ara, ja hi ha blocaires que tenen un seguiment molt superior a les seves bitàcoles que la majoria de columnistes de molts diaris. Actualment alguns blocs són veritables referents d'opinió i anàlisi. De fet, alguns servim de font per a mitjans tradicionals i d'altres són nomenats responsables de diaris i agències. Tanmateix, els blocaires continuen sent un cos estrany en la premsa.

JOOST

No tinc clar com serà la televisió del futur, però si parteix d'algun punt, estic segur que surt d'aquí. És o serà Joost una tv 2.0? Quins, dels més de 250 canals t'has incorporat com a favorits?

LA VANGUARDIA

La Vanguardia canvia, però poc. Segueix sent un magnífic, polièdric i moderat periòdic català escrit íntegrament en castellà. Llàstima.

TÓMBOLA.CAT

El govern popular valencià no vol veure tv3. Busca allunyar-se el màxim possible de qualsevol veí de parla catalana. Pot ser que Camps desitgi evitar als valencians la tortura que significa veure una televisió catalana clarament millorable. Em temo, no obstant això, que la raó és una altra. El president de la Generalitat Valenciana exigeix que no es vegi la televisió de Catalunya per la qual no vol que en territori valencià emeti una cadena que ho fa en català a tot hora. No és una decisió política o ideològica, és una opció electoralista i de submissió a la direcció del partit que el sosté i que li permet aquests afartaments de raigs uva per aconsguir aquest moreno tipus promotor marbellí.

RÀDIO ESCOMBRARIES

A la Universitat de Cambridge hi ha el laboratori de Cavendish. És la insititució científica més prestigiosa del món sense cap dubte. Des que obrís les seves portes el segle XIX, aquest centre d'investigació ha estat l'artífex d'alguns dels avenços més destacats de tots els temps: el descobriment de l'electró, dels isòtops dels elements lleugers de la taula periòdica, la divisió de l'àtom, el descobriment del protó i del neutró, la revelació de l'estructura de l'ADN, el descobriment dels púlsars i alguna més que no recordo. De fet des que el 1901 s'establís el premi Nobel, quelcom mes de dues desenes de científics del Cavendish l'han guanyat.