Finalment l’estafa s’ha consumat. El finançament que el Govern de la Generalitat haurà de digerir sense mossegar és el mateix miserable i humiliant model que Solbes va intentar col.locar a finals de l’any passat. No s’acompleix l’Estatut ni es garanteix el principi d’ordinalitat. Com que Zapatero ha decidit quedar be amb tothom i sembla que no te idea de que significa anar augmentant dia rera dia el d`dficit de l’Estat, el pobre home ha decidit tirar de deuta pública per donar a totes les autonomies més que abans. En definitiva, torna el cafe per a tots, pero amb la diferència de que ara hi ha més cafè que haurem de pagar tots plegats i com el que més paguen son els catalans, els catalans tornaran a pagar el cafè de tots plegats. Quin negoci!
Per cert, l'Elena Salgado, que jo sàpiga, encara no ha dit que els 3.855 milions que Puigcercós anuncia com si fossin seus, estiguin assegurats. La vicepresidenta no ha parlat de xifres a hores d’ara. El únic que sabem es que al final es va seguir el guió acuradament i després de molt de teatre, ERC va donar el sí. De l’executiva del partit, 27 van certificar la pressa de pel, però hi va haver 14 persones amb seny: 10 van votar en contra i 4 es van abstenir. Seria interessant conèixer els 14 que no han volgut ser còmplices del muntatge. Molt em temo que aquests tenen un molt mal present i un pitjor futur en l’estructura del partit independentista.
Ara bé, sabeu una cosa? M’encantaria que entre aquests 14 hi son alguns d’aquells que sempre acusem de que només pensen en no perdre el càrrec, el sou públic i el cotxe oficial. Seria genial que al twitter algú possés: "Bona tarda. Sortint de la permanent i executiva d'Esquerra. He votat no perque no estic d’acord”.

blog en castellano
bloc en català
contact email







