Els inversors veuen desplomar-se la rendibilitat del deute públic espanyol. La remuneració de les Lletres del Tresor va arribar a l'1% a 12 mesos quan el setembre passat estaven al 4,29%. El motiu d’aquest descens té al darrere darrera la caiguda de tipus, les turbulències financeres i la menor credibilitat de la font estatal. Els "clients" d'aquest producte s’allunyen poc a poc. La veritat és que no és dolent que així succeeixi si a canvi permet que el mercat general guanyi en atractiu i ajudi a normalitzar l’escenari normalitzat de recuperació, però en realitat perjudica la capacitat de l'Estat per finançar el seu endeutament.
A mesura que l'atractiu dels bons públics descendeix la credibilitat per endeutar l'Estat també ho fa. Per això, decisions governamentals com emetre 100.000 milions de deute públic per a aquest any, són una bogeria, doncs no fan més que complicar un disparat dèficit públic cada vegada més, sobretot atenent a que el sostre pressupostari creixerà un 14% i la recaptació fiscal descendirà un 10%. En aquest sentit s'ha de començar a prémer botons d’emergència ja que el dèficit públic espanyol es va triplicar el maig si ho comparem amb les xifres de l’abril.
Trichet va dir la setmana passada que el Govern espanyol "no té més marge per endeutar-se". No obstant això a "paraules nècies, oïdes sordes" deu pensar el govern. El pitjor de tot és que el govern d'Espanya necessita emetre aquesta deute públic per import de 100.000 milions d'euros aquest any obligatòriament. Si pretén afrontar el desgavell de despesa que s'ha anat fent no té altra opció. Tot i això en aquesta quantitat no s’inclouen els altres 90.000 milions destinats al rescat de la banca espanyola. Si Espanya arriba el demencial endeutament rècord de 190.000 milions d’euros la cosa es posarà molt fotuda per agafar al tren de la recuperació quan aquesta es produeixi en altres països occidentals. Cada vegada és més evident que nosaltres ens hem baixat del tren, seguim a l’estació, cada vegada més sols i menys preparats per comprar un nou bitllet d'un comboi que no està ni anunciat en els taulers informatius. No tots els països van en aquest tren que s’allunya, tots no, alguns s’han quedat amb nosaltres, però dels que podem considerar-ne importants, aquells que mai van parlar de brots verds, aquests ja han començat a treballar per no enfonsar en el fang durant dècades. Un dels salvavides és, sens dubte, no hipotecar el futur.
A aquest ritme, es pot estimar que el deute públic arribarà al 66,2% del PIB el 2010 el que xifra la factura de la crisi en uns 300.000 milions d'euros més o menys. Molt probablement ens estem quedant curts davant la urgent necessitat de rescatar el sistema financer espanyol. Al temps. Fa uns mesos ningú acceptava la paraula "corralito", ara és evident que el sistema haurà de ser rescatat in extremis i es amagarà una insolvència generalitzada amb aquest pla.
Si bé fins ara Espanya no ha tingut problemes per col•locar les fortes emissions d’aquest any, no sembla que sigui tan simple vendre els gairebé 50.000 milions que falten per col•locar encara, ja que el mercat de bons s’està deteriorant clarament davant les fortes emissions de tots els països occidentals i la baixa rendibilitat adquirida. A veure com ens enfrontem a aquest cercle viciós.
