EXCÈS D'EXPECTATIVES

He passat la nit electoral americana al Círculo de Bellas Artes de Madrid al costat de la Presidenta del Partido Demócrata Americano en España, Alana Moceri , i gràcies al tracte preferent que he tingut, he pogut presenciar aquesta jornada històrica des de molts escenaris que em permeten raonar amb més elements la manera en com es viu l'elecció d'un rei de disseny. Des de l'oficina de premsa, des del hall general, des de la sala VIP, des del despatx del Director del Cercle i des de fora d'aquest estrany i exagerat circ he notat un cert grau d'il•lusió engreixada per la inèrcia. Reconec que m'alegro de la victòria d’Obama, pel món, per la gent que conec i estimo i que han estat treballant en l'assumpte i per que fa molt, quan pocs apostaven per ell i tot just ho coneixien, aquí ja parlàvem de la seva figura. No obstant això em preocupen dues coses: d'una banda l'exagerada expectativa generada en un home que no deixarà de ser essencialment res més que el President dels EUA i en segon lloc l'escassa aposta per definir la situació real en la qual es troba l'economia americana i la de tot el planeta per derivació. La primera de les dues preocupacions serà clau. Si el primer president negre americà és un bluff, una pujada d’estricnina, en cinc o sis mesos tindrem el baixón. La gent hauria ser menys histriònica i atendre al que de debò estàvem assistint i adonar-se’n de l'inexacte de la situació. Veure al futur president en una gàbia de cristall antibales parlant d’obertura, de no oblidar-se de ningú, de diàleg, era com una metàfora sinistra i feia por per ell i pel significat d’allunyament de la realitat que tot governant sofreix tard o d'hora. Per cert, els que tingueu accés al meu twitter o al meu facebook podreu veure totes les fotos que vaig fer i amb qui me les vaig fer.