DESACCELERACIÓ ACCELERADA

Quan Solbes parla sembla que ho fa el meu avi. És un ésser entranyable que et descriu un suïcidi com si fos quelcom sense importància o poc destacable, i parla de crisi desaccelerada i de recessió no recessiva i et veus incapaç de portar-li la contrària no sigui que pateixi una aturada. Però les aparences enganyen i ho demostra la seva retorçada manera de generar expectatives completament equívoques i que resolen molt malament el futur. Com a mostra, vincular el nostre repunt de preus amb el diferencial espanyol respecte a Europa i conformar-se eternament no serveix per tranquil•litzar els que veiem com cada dia la nostra capacitat de consum es redueix.

El vicepresident segon i ministre d'Economia, Pedro Solbes, ha reconegut que la dada de la inflació confirmada "no és positiva" i ha justificat la pujada per l'increment del petroli que, segons les seves dades, va augmentar un 86% l’últim any, i dels aliments. Quelcom que ja podíem intuir però que no justifica res, ja que aquest increment s’ha vingut produint en sintonia a tots els escenaris econòmics del món i no a tots afecta com al nostre país. Però els despropòsits no acaben aquí, sinó que quan Solbes atribueix el repunt de preus a la vaga de transports que va paralitzar durant gairebé una setmana tot el país, l’home no fa res més que insultar a la intel•ligència. És més, pretén que confiem en una previsible reducció de la inflació a cost d’una evolució del cru a la baixa, quan tots els analistes internacionals adverteixen que això no es produirà, probablement, mai, ja que l'estat sistèmic i energètic actual ja no permet la tornada al punt de partida.

Solbes admet a estones que anem malament però no ho diu clarament, utilitza la numerologia interpretativa i els eufemismes amb gran brillantor. El problema és que per molts sinònims que sonin millor que els veritablement gruixuts, la realitat serà la que és i la gent comença a conèixer el verdader significat que per al govern té la paraula "desacceleració", que no és cap altre que crisi profunda. Aviat hem d’incorporar noves relacions a la nostra rica manera de parlar: per exemple, "no estem en estanflació" voldrà dir "estem en estanflació".

Per cert, en tot aquest onatge, apareix el meu ministre favorit, Miguel Sebastián, i admet el terme recessió. Les batalletes internes dins del govern van prenent forma i algunes podran ser certament molt nutritives ideològicament i semànticament. El gabinet del ministre d’indústria és el que s’està posicionant d’una manera més realista en els seus pronòstics sobre la nostra economia. El propi ministre ha entonat la paraula recessió. Tot i no ser garantia de res, ja que l'important és que prenguin mesures per esmorteir els seus efectes, sembla una bona notícia: hi ha algú en el govern que no va faltar a classe quan van explicar "la crisi".