El temporal de les hipoteques d'alt risc marca la fi d'una era caracteritzada pels diners barats. La crisi subprime ha posat de manifest que el sistema havia d'esclatar per algun lloc. Els baixos tipus d'interès i la bonança econòmica van afavorir l'endeutament i la creació de bombolles immobiliàries. Purgar aquests excessos comesos per la sobredosi de liquiditat pot ser molt més complexa del que ens conten.
Però, Quanta gent sap que és una hipoteca subprime? Quants espanyols saben que també existeixen en el nostre país? Què significa que els nostres fons CDO estiguin coberts amb subprimes ibèriques? Per què li diem taxació irreal en lloc d'hipoteques de risc?
Els estaments de control i poder socioeconòmic juguen amb cartes marcades. Saben que la ciutadania i la premsa en general és inculta en termes econòmics, que viuen del teletip i del titular d'agència, que no contrasten i que, per això els esdeveniments que transcendeixen són altres. La culpa no és tant dels amos del sistema com ho és nostra. Els ciutadans dediquem molt més temps a llegir un catàleg amb ofertes sobre telèfons mòbils que a llegir programes electorals. La gent basa el seu vot en impressions de màrqueting decidides per un expert publicitari, mentre que l'elecció del proper mòbil surt d'una anàlisi en profunditat.
Els hi proposo que es facin una pregunta: si demà haguessis d'anar a votar i a continuació has quedat per a anar a comprar-te un telèfon mòbil,a que dedicaries la tarda? A llegir el catàleg de telèfons o a repassar el programa dels partits que es presenten?

blog en castellano
bloc en català
contact email







