ELS REPTES DEL PP

Els reptes de Zapatero, que inspeccionaré en un altre post, passen per assumir el moment econòmic d’aquest país. Tanmateix, ara vull ocupar-me dels populars. Tan important com un partit de govern és el partit que lidera l’oposició i, en un escenari dramàticament bicolor, es presenta fonamental. És per això que el PP també té desafiaments per abordar. Indiscutiblement Rajoy ha millorat els resultats de fa quatre anys, però no serà suficient per posar en pràctica un programa que, d’altra banda, també tenia enormes llacunes en matèria econòmica.

Seria un error estratègic pensar que la pujada d’escons pot actuar com a escut per digerir responsabilitats. Els de Gènova 13 no poden prorrogar més una renovació de la direcció nacional i, per derivació, d’algunes de regionals. El resultat d’ahir és l’evidència més diàfana d’un fracàs que demostra el lluny que el PP ha estat dels assumptes que realment preocupen els ciutadans. És el moment de recordar que el millor resultat dels populars a Catalunya va ser amb Josep Piqué com a candidat, quan va aconseguir que un de cada quatre catalans el votés. El discurs maniqueu i malaltís contra Catalunya, inventant polèmiques sobre la llengua, ressuscitant discursos enterrats sobre l’Espanya Grande i Libre, incorporant el transvasament de l'Ebre com argument i la campanya sistemàtica de confrontació entre territoris per l’aprovació de l'Estatut no els hi ha sortit gratis. El vot català ha estat en contra del PP més que a favor del PSC. Que s’ho facin mirar perquè amb aquests 17 o 18 diputats de diferència en terres catalanes, governar l'Estat Espanyol és una pura quimera.