ATERRATGE SUAU?

No entenc les cares de sorpresa que posen la majoria d’analistes, financers, polítics i periodistes amb la publicació encadenada de dades negatives sobre la nostra economia i concretament sobre el segment productiu que fins fa uns minuts, era el motor d’aquest país. Les presentacions de concursos voluntaris de creditors al sector immobiliari ja no permeten disfressar amb l’aritmètica de parvulari dels últims temps la frenada brusca del sector. No havíem quedat, segons tots els experts consultats, Administració inclosa, que notaríem un aterratge suau? A qui hem de demanar responsabilitats quan es descobreixi que el retard en posar solucions ha estat un dels amplificadors d’aquesta crisi imminent? Per què no es va intervenir en el moment precís?

Ser ministre no concedeix cap do especial, de fet n’hi ha que són uns verdaders indocumentats a les seves carteres. Aquest no sembla el cas de Solbes, tanmateix el vicepresident econòmic ha estat un incaut que ha empitjorat el problema per no preveure un cataclisme sectorial del sentit del que vivim en aquests moments, que es contagien al consum i que fabrica aturats com a xurros. És culpable per anunciar previsions de creixements cada vegada més baixes a mesura que passava el temps i de no haver adoptat un missatge clar i sistemàtic fa dos anys a fi que les constructores i immobiliàries d’aquest país diversifiquessin alguns plantejaments empresarials. No val culpar a la crisi financera i creditícia perquè fa anys, molt abans del col•lapse subprime, alguns dels que no serem mai ministres, ja varem denunciar l’excés d’oferta, als especulópates, als hipotecofílics i a l'esgotament dramàtic del sistema de creixement.

En el mateix pla de responsabilitat hi trobem l’oposició. Quin paperot han fet els populars! La teoria diu que a la dreta estan els que s’han dedicat al món dels negocis, de l’empresa i que són ells els que més saben de situacions difícils. De que collons parlen? Els dirigents del PP són tan tecnòcrates com els socialistes, fa dècades que no baixen del cotxe oficial. A més, en plena campanya electoral s’hi van adonar del problema i ningú no els va creure capaços de solucionar-lo. On estaven fa 2 anys, o un o tan sols fa sis mesos? Parlant d’eta i d’estatuts, mentre aquest vestit de paper ceba s’anava cremant.

La crisi està arribant i ve per a quedar-se un temps. Ho fa a una velocitat espantosa. Alguns visionaris, com els de l’ultima empresa en plena suspensió de pagaments, Cosmani, van intentar diversificar fa dos anys els seus negocis. Particularment, aquests van intentar sortejar una crisi previsible amb la seva entrada en BBVA, Banc Popular, virant cap al negoci patrimonialista i amb el desenvolupament de projectes industrials, però no van arribar a temps. La llista dels Llanera, Ereaga, Jale i Seop continua allargant-se com l’ombra dels xiprers.