DELS EUA GRANOLLERS

Desapareixen els bars de tota la vida i amb ells els seus mobles, les cadires de fusta vella i esgarrapada, les seves taules repletes d'històries, els seus cristalls bruts i la vida del carrer reflectit en ells. En qualsevol racó del centre històric, la vida es detingué fa anys i el progrés l’enderroca a poc a poc. Les nits són més fosques i silencioses, cada vegada estan més mortes i són menys nit. Vivim temps de transició deconstructiva. El Majèstic és un record gris, Ca la Sila una remor, el privilegiat garatge Eloy ha deixat de ser un punt de referència geogràfic i el Garatge Baulenas o Ca Trullas són postals en color sípia. Que la ciutat evolucioni urbanísticament no deuria preocupar-nos. No obstant això, haver convertit exclusivament en patrimoni residencial tots aquells elements que proporcionaven activitat econòmica i lúdica a una ciutat com Granollers és un gravíssim error.

Si tenim en compte que corren temps difícils per al comerç i que llogar els baixos a una bona franquícia, proporciona molt més beneficis que jornades interminables atenent al públic darrere un taulell, entendrem que romandre estàtics davant el canvi d'ús dels equipaments del nostre entorn immediat és perillós. El centre està conquistat per l'imperi de les franquícies. Només una minoria d'elles estan gestionades des del granollerisme. Escepte contades excepcions, concretament en algun carrer estret que condueix a la Porxada, la majoria no eviten utilitzar la nostra ciutat a manera de Kleenex. Usar i llençar. Granollers és un enorme mocador usat convertit en capital de comarca, electritzant durant l'horari comercial, i desèrtica quan cau la nit. Els bars de guàrdia han desaparegut, els ciutadans hem passat a convertir-nos en turistes de tarda. El cinema sobreviu als afores i la vida és tediosa i avorrida al final de la jornada. M'agradaria implicar a tots per viure en una ciutat divertida, gratificant, culturalment plena, que no fos un cau de laments i queixes, que no es veiés empetitida per la normativa omnipresent, que s'obrís a iniciatives ciutadanes i les potenciés i que aquests somiadors insolvents saturats d'idees, poguessin portar-les a terme. M'agradaria viure en una ciutat que estimés un raonable desordre, que tingués pànic a la marquesina repetida, a la norma per la norma, que no es tanqués en si mateixa cada dia quan els comerços baixen persianes. Granollers fa anys que no només enderroca edificis, està soscavant el seu propi esperit, la seva vocació a l'obertura i a la relació. És obligació de tots, no només de les institucions, que reaccionem definitivament.

Article publicat a la Revista del Vallès el passat cap de setmana amb el títol "Visc en un mocador"