EL NOSTRE IBEX 34

Per als que es miren la borsa i els mercats amb cert escepticisme o amb la distància justa per no tacar-se de xifres, l'índex de referència espanyol és l'Ibex 35. A través dels mitjans de comunicació milions de persones atenen el resum de la jornada amb eufòria o amb desànim segons s'hagi comportat aquest indicador al llarg del dia. Quan puja, com ara, anima a pensar que l'economia no va tan malament, perquè la borsa, se suposa, que és el mirall de la realitat financera. Quan baixa, l'angoixa es contagia al pobre inversor i per derivació a la gent que no té ni un cèntim cotitzant. Però la veritat és que l'Ibex 35 és un indicador que no indica res. És un sistema inútil que simula ser l'artefacte que pren la temperatura al mercat de valors espanyol. El Ibex35, que ara és el Ibex34, ja que Endesa ja no cotitza en aquest paquet, se suposa que és l'índex d'una borsa moderna pertanyent a un estat modern, desenvolupat i amb sistemes financers ferms en quant a la seva capacitat de gestió de valors, fons i actius. I no és així.

Si observem el tancament estructural d'una jornada com la del 17 d'octubre, per exemple, veurem que dels 34 valors, 4 ponderen fregant el 60% del conjunt (columna última de la dreta). En l'ortodòxia financera internacional això es considera un fracàs, una absoluta vergonya i un perill evident d'interpretar erròniament la conjuntura del mercat. Una de les derives fonamentals d'aquesta situació és que els depredadors maneguen el mercat amb absoluta llibertat de moviments. Hi ha 20 valors que no sumen ni l'11% de la ponderació total. Li sobren 22 o 25 valors que molesten. Això converteix l'Ibex 35 en quelcom fàcilment manipulable per qualsevol agent mitjà que podria portar (i de fet ho fan) a on li sembli més oportú i quan cregui convenient. Si manegues un fons petit, movent actius del Santander, de Telefónica o Iberdrola, el negoci queda llest per a la seva liquidació sense dificultats massa greus.

L'operatiu borsari basat en l'Ibex no pot ser una referència ni un element d'anàlisi seriós. Europa mira el nostre índex amb absoluta indiferència, sense concedir credibilitat al seu funcionament i amb escàs interès inversor per la seva inestabilitat futura. Mentre Europa reflecteix una tendència lògica de vendes, el nostre Ibex puja i puja perquè quatre valors han aconseguit bons resultats puntuals, obviant a la resta d'actius cotitzats que es troben en situació de risc, ja que els seus apalancaments, en alguns casos, ultrapassa el valor real de l'empresa en més de quatre i cinc vegades.