CAROD, FATAL, MOLT MALAMENT...

Reconec que veure a Carod Rovira debatent amb ciutadans vinguts de tots els racons d'Espanya sobre el seu cognom, el seu nom, el seu pare i d’infusions èpiques, va ser molt desagradable i humiliant. No se que pintava ahir el Vicepresident de la Generalitat en un circ com aquest. El programa “Tengo una pregunta” de TVE és un espai de vergonya aliena revestit de participació ciutadana. La majoria dels assistents que acaben parlant ho fan amb una pregunta preparada en la junta provincial del partit que els ha gestionat l'assistència i solen ser gairebé tan previsibles com les respostes que les segueixen. De tot el programa amb Zapatero només va transcendir que els cafès no els paga ell. De Rajoy que no recordava el seu sou, però almenys van tenir un parell d’hores, Carod mitja horeta perquè no anava en condició de membre del govern de la Generalitat sinó com a membre de ERC.

Llamazares i Duran adoptaren la lògica electoral i van fer el seu primer míting massiu de cara a les eleccions de les quals seran cap de cartell. Ara bé, lo de Carod és d’un altre color. És rebaixar sistemàticament les institucions catalanes. Consideraria un encert que independentistes catalans anessin als mitjans de comunicació espanyols a explicar que pretén el soberanisme català, en que consisteix la independència i com es pensa assolir, però, em pregunto si és el numero dos de la Generalitat qui ha de fer aquesta gestió en un lateshow?

Jose Luís li deien, Josep Lluís corregia empipat. Si amb el teatret d'ahir es pretenia donar elements de comprensió cap al fet català i els greuges que sofrim, la veritat és que va ser un autèntic fracàs. Van resultar patètiques les justificacions tèrboles i d'escàs contingut polític del líder de ERC pel que fa a la deriva soberanista de Catalunya. Es va perdre una altra oportunitat de recordar que Europa publica les seves balances fiscals i Espanya no, que el 21% dels madrilenys fan boicot actiu als productes catalans, que durant tres dècades un 10% del PIB català no ha regressat a Catalunya en cap concepte ja que s'ha aplicat al fons de solidaritat espanyol, que per a una empresa catalana el fet de ser-ho li suposa un impediment per a comprar empreses espanyoles, cosa que no li succeïx a empreses italianes o alemanyes, que l'Estat espanyol estableix tractats internacionals perquè des de l'aeroport del Prat no hi hagi connexions per vol directe amb Miami, Mèxic, HongKong, Toronto o Vancouver, que mentre els catalans paguen els serveis i les infraestructures de moltes comunitats espanyoles aquí se'ns retarden les concessions, que quan es precisa de reconeixement internacional en qualsevol àmbit, tot són impediments i prohibicions, que quan recordes que el primer Parlament a Europa va ser el català se’t riuen a la cara, que Espanya actua com si Catalunya fora de la seva propietat i no una nació més que la compon, que la decisió lliure i democràtica exercida en referèndum pel poble català val una merda perquè depèn del Tribunal Constitucional i, finalment, que assumir que tot això és així, no et converteix automàticament en independentista, sinó que el propi manteniment d'aquest nivell d'injustícia és una fàbrica de descontentaments. En lloc de tot això, es va embardissar en política lingüística. Un error pretendre que una dona d'una certa edat assídua al bingo de Valladolid entengui que a Catalunya és normal que el català sigui una exigència laboral més, és pràcticament impossible. És més senzill utilitzar la matemàtica, perquè la metafísica falla en aquest camp.

En resum, fatal, molt malament…