LES 100 CLAUS DE LA BOMBOLLA

La següent relació de punts intenta oferir un catàleg d’aspectes circumstancials perquè cada lector traci el seu propi criteri respecte a la situació real en l’actualitat del sector financer i immobiliari. Davant de l'escassa literatura que hi ha en la premsa nacional la majoria de dades han estat extretes d'informes, estudis i articles a mitjans internacionals i algun de nacional. Fonamentalment del Financial Times, Daily Telegraph, La Tribune, Le Figaro Economie, Le Temps, el Frankfurter i els butlletins dels col•legis professionals i de les notes emeses per l'ONU. Les informacions que de la premsa econòmica del nostre país s’han pogut extreure amb comptagotes.

Cada punt d’anàlisi és un titular, una idea que es desenvolupa en alguns casos i que després de la lectura global de tots ells és possible mínimament traçar un posicionament sobre això. Qualsevol d’aquests punts per si sol no funciona correctament ja que oferiria una imatge determinista. Potser no som davant d’una crisi sense precedents o potser si. Que cadascun prengui el seu propi camí i abordi el tema amb el seu personal examen de les proves.

1.    Segons l'Anuari Estadístic del Mercat Immobiliari Espanyol entre el 2010 i el 2011 esclatarà la bombolla del totxo.

2.    L'oferta global d'habitatge nou i usat adquirirà les seves cotes més altes i la demanda estarà en el seu punt més baix.

3.    Actualment es construeixen 870.000 habitatges anuals per a una demanda que no sobrepassa les 385.000.

4.    Que la recessió és inevitable ningú ho posa en dubte, el que s’analitza són quants anys durarà.

5.    A Espanya hi ha prop de 60.000 promotores, de les quals un 35% ja té problemes per formalitzar les seves obligacions financeres

6.    Al llarg de 2008 i 2009 tres de cada quatre societats promotores desapareixeran. Actualment ja hi ha molts cadàvers vius al sector.

7.    Les empreses espanyoles estan enfrontant-se a l’inconvenient que suposa el canvi de percepció de risc del país perquè això modifica en termes de severitat les condicions creditícies amb les que han de treballar. Aquest nou element inesperat apareix per la por d’una explosió de la bombolla immobiliària.

8.    Estàndard & Poors xifra el deute espanyol al voltant del 106% del PIB nacional, gairebé 40 punts per sobre de la mitjana europea.

9.    Les companyies immobiliàries espanyoles estan sent bloquejades de les negociacions amb els seus creditors perquè estan tenint dificultats per sindicar préstecs.

10.    Fa un any qualsevol entitat bancària era capaç de prestar el 120% del valor net d'un actiu, però actualment, pocs bancs en finançarien més del 30% del valor net d’aquests mateixos actius en el cas d'alguns grups immobiliaris.

11.    Fa tres anys els bancs i caixes espanyols significaven el 80% de la titulació hipotecària d'Europa. Avui, analistes com Edwin van Lumich de Fitch Ratings adverteixen que ningú no vol comprar aquests valors i el fet més greu és que el cicle creditici expansiu ha finalitzat i no se sap fins a quan.

12.    Leslie Crawford, que sis mesos abans que ningú va destapar el pufo d'Afinsa i Fórum filatèlic, adverteix que la bombolla immobiliària es reflecteix en l’augment desmesurat de les operacions corporatives per part de les empreses del sector.

13.    L'augment frenètic de gairebé un 37% en adquisicions de valors patrimonials a nivell d’empresa no ha servit per reduir el segon dèficit del compte corrent més gran del món percentualment i segon en termes absoluts.

14.    Els bancs britànics que treballen a Espanya tenen dificultats amb els préstecs a les grans corporacions.

15.    Els agents financers adverteixen en les tertúlies econòmiques de tota Europa que la borsa de Madrid ja ha punxat, però que actualment viu una volatilitat fictícia en espera de les primeres dades negatives en matèria d’ocupació que s’esperen per a final d'any.

16.    A la borsa espanyola les empreses que al seu dia van empènyer l’economia espanyola a màxims històrics ara són tractades com empestades.

17.    Els promotors asseguren que el descens de vendes és d’un 7,8% però no mostren cap informe de cap consultora independent que no tingui interessos en el territori espanyol.

18.    Els nombres oficials de vendes no es corresponen amb els que manegen els mitjans internacionals. Si sol hagués baixat un 7% el ritme de venda de pisos perquè 1 de cada 2 immobiliàries d’aquest país ja han tancat en el que portem d’any.

19.    Entre el 30 i el 40% de les rendes de l’Estat depenen de la construcció d’habitatges per la qual cosa sembla inevitable un problema estructural.

20.    Vendre ja no és tan senzill. L'obra nova s'acumula pendent de compradors i quan es tracta de desfer-se d'un pis de segona mà per accedir a una altra la cosa es converteix en una odissea.

21.    El ritme en l'increment de l'habitatge ha estat d'un 5,8% en l’últim any, el més baix des de 1998. Lo incomprensible rau en què tot i així el nombre d’hipoteques que es van concedir en el primer trimestre de 2007 ha augmentat un 20% respecte a l’any anterior. Somnambulisme?
22.    El deute de la principal empresa del sector, Sacyr, s'ha doblat en un any i assoleix els 18,8 mil milions d'Euros, més o menys unes 17 vegades els seus beneficis abans d’aplicar els impostos i els costos de depreciació amortitzat.

23.    Sacyr, malgrat aquest gegantí deute no han estat capaços de, no obstant això, assolir el control de Repsol o d'Eiffage. Probablement aquest deute sigui estructural i no monetari per la qual cosa no disposen d’efectiu per formalitzar una operació corporativa d’aquesta envergadura.

24.    Alguns directius immobiliaris, en privat, saben que els empresaris de les seves companyies es veuran obligats a realitzar acomiadaments massius entre octubre i desembre d’aquest any.

25.    Aquests mateixos responsables silencien la realitat i observen com els seus caps intenten vendre els terrenys que havien d’edificar i procurar una liquiditat que ja comencen a no tenir. Davant de d’imminent venciment dels crèdits concertats amb diferents caixes, aquesta liquiditat és agònica.

26.    S’aprecia una important dificultat i negativa en ocasions per part de les Entitats financeres Europees en comprar titulacions de deute hipotecari de les espanyoles perquè utilitzen dades que a nosaltres se’ns oculten.

27.    L’augment geomètric de la morositat (tant a nivell privat com d’empresa, com la que vindrà a nivell de promotors insolvents), posaran en una situació veritablement difícil gran part de la banca a Espanya.

28.    Les ofertes de captació de passiu que ja estan fent diferents entitats iniciant volatilitat en el tipus d’interès que ofereixen respon a la desesperació que es tindrà per captar un passiu del que no disposen.

29.    L’augment de la desocupació al sector pot ser important en els pròxims dos anys. Les milers d’oficines obertes en els últims temps s’antullen no rendibles en l’actualitat i crítiques en un futur pròxim.

30.    Des de lluny s’hi pot identificar la lluentor de l’explosió. El nombre d’habitatges visats ja ha caigut un 84% el juny. Pocs promotors es llançaran a promoure edificis condemnats a no vendre’s. El 2008 l’atur immobiliari serà de dimensions desconegudes.

31.    Els pisos tarden molt més a vendre’s en el millor del casos i hi ha gent desesperada per fer-ho ja que varen comprar sobre plànol, com a inversió i, a l’hora d’escripturar, es troba amb uns tipus d’interès molt més alts que li impossibiliten fer-ho.

32.    L'atur va caure el juny en 7.362 persones. És la pitjor dada un mes de juny des de fa deu anys. Tots els grups polítics i socials han coincidit que comença a notar-se una certa ralentització en el ritme de creixement de l’ocupació. Tots menys el Govern que segueix ferm en restar importància a l’estadística.

33.    Fa mesos que es veien desequilibris importants i alguns professionals vinculats a l’economia ens preguntàvem quant tardarien aquests desequilibris a fer efecte en l’ocupació.

34.    La gran catàstrofe de la situació que podem començar a viure: de menor consum i més pretures dels pressuposts familiars per la pujada de les hipoteques, és que l’ocupació es ressenti. Llavors sí que les alertes es posaran roents ja que el pitjor per a una economia és que la creació d’ocupació no vagi bé.

35.    Mentre els símptomes són interns, es poden anar manipulant xifres: estadístiques made in Trujillo, informes edulcorats, inflacions amb nivells canviants i diverses cortines de fum. Però hi ha una xifra inapel•lable que els telenotícies no poden tapar: la de l’atur.

36.    Entre els culpables d'aquest estropellament hi ha aquests que desitgen enriquir-se a costa del treball aliè gràcies a especular amb l’habitatge. Són els que es riuen dels que després de molts anys d’esforços i estudis han aconseguit únicament una ocupació dignament remunerada que no els permet sumar-se a l'orgia especuladora i que els obliga a veure-la des de fora, amb una sensació que oscil•la entre la frustració i el fàstic. Un dels motius d’aquesta situació és l'escàs nivell intel•lectual, cultural i ètic d’un gran nombre d’aquests panxuts nous rics.

37.    La morositat es dispara un 45%. Es calcula que hi ha 2,5 mil milions d'euros de forat. La majoria són cadàvers financers de visa a punt d'entrar en fallida tècnica per qualsevol imprevist domèstic.

38.    La morositat incessant respon als creixements de tipus de fa un any, quan estaven en el 3%. Ara estan al 4,5% i pujant.

39.    Aquest tipus de morositat domèstica és tan greu com la de les promotores que es troben en nivells d'insolvència latent a causa de crèdits descomunals per a projectes sense sortida comercial. Per exemple, el famós "Pocero" deu 790 milions d'Euros a la Caixa d'Estalvis Mediterrània.

40.    El BBVA va vendre 720 milions d’euros de la seva cartera de morosos. Aquesta xifra només és una part del forat. Si només el BBVA té això, i no és tot el que tenen en cartera deguda, caldria veure el que té cada caixa d'estalvis d'aquestes que concedien els crèdits sense massa complements o amb les nòmines falsificades després d’engreixar les taxacions.

41.    Una altra entitat amb problemes és el Banc de Sabadell. En aquest cas el problema es diu Astroc. La majoria de l'actiu de la companyia valenciana va ser adquirit per mediació de crèdits pont i sobretasació accionarial aportat per estudis i informes del banc català.

42.    Diverses entitats financeres estan començant a treure a la venda part de les seves carteres de deute hipotecari davant del temor d’un augment de la morositat al sector.

43.    Un gran nombre d’hipoteques porten diversos mesos arrossegant retards. En termes de gestió bancària i de cobrament a això se li anomena "un futur", és a dir, un executiu garantit i un embargament de resultat negatiu per a l’entitat ja que en molts casos, el deute és superior a la valoració de d’immoble. El silenci en aquest tema és absolut. Ni govern ni bancs no pretenen remoure les escombraries. Però el nivell de morositat continua creixent i aviat serà difícil ocultar-ho.

44.    La nostra situació parteix d'un idolatrat Rodrigo Rato. Va fer una devaluació encoberta de la moneda única a Espanya. La pujada de preus i la inflació es va ocultar descaradament perquè les nòmines es quedessin com estaven. Els tipus d'interès anormalment baixos van desencadenar els crèdits i la bogeria. Va ser el ministre de l'estètica financera en un primer moment, però també va ser un pèssim gestor a llarg termini que ens va conduir a la situació actual.

45.    Solbes ho ha fet fins i tot pitjor. Els errors estan encadenant-se legislatura després de legislatura. Les reformes estructurals són de perfil baix i ningú no s'atreveix a dir les coses amb els seus dos cognoms. En lloc de mentir com Pinotxo i parlar de bonança, seria preferible dir la veritat.

46.    El grup Santander ha decidit vendre el seu patrimoni immobiliari. En principi per comprar bancs italians i treure els diners del circuit espanyol. Aquesta és la confiança que li donen a la nostra economia.

47.    El BBVA fa el mateix.

48.    En els pròxims anys, tres quartes parts de les 60.000 promotores existents al mercat espanyol, desapareixeran. Ho preveu Fernando Rodríguez i Rodríguez de Acuña al seu Anuari Estadístic del Mercat Immobiliari Espanyol 2007. Un dels més prestigiosos del sector consultor.

49.    El nombre d’empreses relacionades amb el totxo que s’han creat al sector immobiliari espanyol en l’ultima dècada és espectacular. El passat 10 de novembre de 2006, hi havia informacions que detallaven que s’han creat més de 100.000 empreses de la construcció des del boom del 96.

50.    Al Gremi de Constructors li consta que les grans companyies estan començant a abandonar projectes perquè no els hi surten rendibles. Una cosa que les petites no poden fer. Molts promotors han comprat solars per sobre del seu preu i han descuidat la gestió de les seves empreses, que donada la seva ineficiència no podran superar una època d’ajust.

51.    La previsió que el volum de vendes el 2008 serà d'un 30% inferior al que es va comptabilitzar als exercicis 2004/2005, el clash flow d'un -30% motivarà la ralentització en els temps mitjos de venda i un resultat ordinari el 2008 inferior al 7%, provocaran que les immobiliàries no puguin atendre les seves obligacions financeres.

52.    El problema afegit que portarà aquesta situació és un augment de la morositat, que podria arribar a l'1 per cent, ja que el 40% del crèdit hipotecari està a les mans de les promotores.

53.    El creixement d’aquestes empreses s’ha recolzat en un cicle alcista del mercat immobiliari, en el qual l'oferta d'habitatge nou ha estat absorbida per una demanda que no ha deixat d’augmentar, la qual cosa ha afavorit la pujada dels preus. Ara la situació ha donat la volta, ja que la demanda caurà aquest any entorn del 5%, mentre es generarà un excés d’oferta que podria arribar al milió d’habitatges, ja que en els últims tres anys s’han iniciat una mitjana de 700.000 pisos davant una demanda de 400.000.

54.    La pujada dels tipus d'interès, que ha provocat el 2006 una disminució de la renda disponible de les llars d'entre el 2,5 i el 3%, que podria arribar fins al 5% aquest any.

55.    El que ocorri després de 2009 dependrà en bona mesura que l'oferta i la demanda aconsegueixin ajustar-se, ja que en cas contrari es donaria una de les condicions necessàries perquè els preus comencin a caure el 2010, la qual cosa al contrari del que la gent creu, seria la pitjor notícia per als que desitgen accedir a un habitatge.

56.    El descens del valor patrimonial elimina els valors de tensió econòmica principals. Tanmateix és difícil pensar que això vagi a passar en aquests termes. Seria necessari que es produís en un context de recessió econòmica durant un període ampli, com ha ocorregut al Japó o a Alemanya, on, tanmateix, el preu de l’habitatge mai no va caure de manera abrupta.

57.    El preu mig de l’habitatge cauria de manera "suau i continuada", entre l'1 i el 2% anual, durant el període 2010-2014. Aquesta situació està començant a produir-se amb alguns productes marginals com les residències de vacances, els habitatges molt cars i les situades en extraradis sense consolidar, on ja hi ha un excés d’oferta i una debilitat de la demanda.

58.    Les empreses immobiliàries comencen a maquillar els seus comptes. Mantenen el valor de les seves accions a canvi d'incrementar les compres de cartera amb crèdits interns. Inflar el valor de les accions és una activitat habitual en empreses cotitzades d'aquest sector a nivell mig amb actius exclusius al món patrimonial i sense diversificació. A poc a poc, es retalla el marge de maniobra d'aquestes empreses. Els clients no arriben i els bancs van prenent el control d'aquestes empreses per veure què fan amb els diners. Els embargaments es redueixen al mínim per no desmuntar de forma precipitada el castell de cartes en el qual se subjecta tot aquest escenari.

59.    El Daily Telegraph porta mesos explicant que el Banc d'Espanya està venent precipitadament les seves reserves de divises i d'or. Diu aquest diari que ja només li queden 13.200 milions d'euros, davant els 76.000 de França o els 86.000 d'Alemanya.

60.    Aquestes divises semblen tenir la funció de crossa a un monumental estropellament patrimonial la morositat del qual s’adverteix ja mateix. Sol creure’s que les reserves ja no importen quan un país pertany a l'Eurozona, però aquesta creença ignora un punt crucial en el funcionament de la Unió Monetària: la responsabilitat dels 13 bancs nacionals a servir com a últim prestador en una eventual crisi.

61.    Per als que considerin que el Banc Central Europeu intervindrà tinc males notícies. EL BCE sol disposa del 13% de les reserves de l'UE i la resta és a les arques de cada país pel que dubto molt que s’embarguin per nosaltres. Per cert, Argentina també va vendre tot el seu or just abans del corralito perquè el FMI li va impedir devaluar la seva moneda. A Espanya l'Euro no pot devaluar-se per que és el mateix a tota Europa.

62.    Societat d'Assegurances va emetre una nota en la qual explicava que el dèficit de compte corrent està completament fora de control. Tenim el pitjor dèficit de la nostra història i el pitjor d'Occident. Encara no és una cosa que estigui "a peu de carrer", però és una gran preocupació per als economistes. El futur és descoratjador ja que el tema anirà a pitjor en els pròxims 18 mesos.

63.    L'Insititut Lombard Street Research ha publicat que la nova llei del sòl de l'actual govern és com tancar la porta de l’establa després que s’hagi escapat el cavall. Els preus de l’habitatge han arribat clarament al màxim i s’estan desaccelerant ràpidament. Els especuladors hi van ser-hi, però ja se n'han anat.

64.    El Banc d'Espanya està venent tot el que té: bonus, divises i patrimoni. Qui cregui que el BdE està intentant rendibilitat amb algun d’aquests actius s’equivoca ja que els tres valors no poden estar en màxims alhora. Llei fonamental d’economia amics. Està clar que hi ha una liquidació massiva per un motiu concret. Ningú no ho explica i ningú no és capaç de fer una pregunta amb certa coherència al govern.

65.    S'està cometent un terrible error pretenent l’equilibri de la balança de pagaments venent or perquè això consti com a exportació. Liquidar reserves a nivell cosmètic és un absurd de mides bíbliques.

66.    Ningú no explica per què es malvèn l'or a tota velocitat per sota del seu valor de mercat, ni on van aquests diners. També estaria bé saber per què es venen els bonus nord-americans (US Treasuries) i els anglesos (British gilts).

67.    Una de les possibles explicacions rau en la cadena d’esdeveniments que portarien a la falta de liquiditat del propi Banc d'Espanya. Imaginem un promotor que no assoleix puntualment els seus pagaments per culpa d'un descens de vendes. Recordem que el 30% del PIB el deuen els grans promotors als propis bancs i caixes. Aquests deutes sol es paguen amb la venda dels habitatges ja que el promotor gran i el mitjà treballen amb diners prestats completament. El pagament de personal i quotes bancàries és insostenible i deixa de pagar al banc o caixa perquè sense personal no pot continuar l’obra. Els diners que la caixa no cobra no eren seus sinó que pertanyien als dipòsits dels clients o al crèdit interbancari. La caixa d’estalvis paga un crèdit que ella no cobra fins que se li acaba la liquiditat. És en aquell precís instant que apareix el Banc d'Espanya. Quan són masses caixes les que sol•liciten aquesta obligació prestadora de garantia del Banc d'Espanya aquest es queda sense diners efectius. Allà apareixen les divises, l’or i els bonus. Es venen per obtenir recursos financers i continuar sufragant els impagaments més importants de les entitats bancàries.

68.    Que passaria si el flux del punt anterior falla i una caixa d’estalvis liquida en negatiu i no pot fer front a la sol•licitud de líquid per part dels seus dipositaris?

69.    Que passarà quan el problema sigui l'atur i no tan sol els tipus d’interès?

70.    Que succeirà quan aquests impagaments toquin directament a les famílies que deuen el 90% del PIB espanyol?

71.    Que passaria si la síndrome fòrum filatèlic i el " dóna'm tots els meus diners ara! " corrés per les caixes i bancs espanyols?

72.    L'Informe Especial per a l'estranger del Monnex Deposit va atribuir a Espanya una amenaçant aturada immobiliària, una crisi hipotecària, una cadena de revisions de les hipoteques, un colossal dèficit exterior i una fallida del banc central. Expliquen que el Ministeri d’economia espanyol està en estat de pànic, venent tots els actius de qualsevol tipus. per acudir al rescat d'Espanya.
73.    No hi ha cap organització de la Unió Europea per acudir al rescat d'Espanya. El BCE no té cap sistema per garantir els préstecs. El pes del sector immobiliari arrossega a tota l'economia espanyola, i Espanya és el país que més abusa de les vendes desesperades d'or.

74.    No hi ha hagut cap informació en cap mitjà econòmic sobre les massives vendes d'or. Hi ha un interès en no informar degudament a l’opinió pública espanyola sobre l’or o com el seu preu està fluctuant.

75.    La morositat no és la que ens diuen, com ja se sospitava, la morositat que declaren els bancs és una xifra fictícia.

76.    El terror bancari es diu Pacte Basilea II perquè obliga les entitats de crèdit a portar la comptabilitat real de riscs al dia.

77.    Per als que pensaven que la indústria podria rescatar-nos de l'escorxador tinc males notícies una altra vegada: les activitats que van experimentar les majors pujades a la mitjana durant el període de gener-abril de 2007 van ser la fabricació de maquinària i material elèctric, amb un 22,1%, i la fabricació de mobles i altres indústries manufactureres, amb un 21,6%. Al contrari, l’extracció de productes energètics va caure un 19,2% i la fabricació de màquines d’oficina i equips informàtics va baixar un 14,2%. És a dir el creixement de la indústria espanyola prové d’aquella que alimenta a la construcció.

78.    A Espanya hi ha una voluntat de silenciar el que succeeix, de negar la punxada de la bombolla. Sol és notícia quan de lluny i sense aprofundir surt en algun informatiu.

79.    La principal font d’informació dels ciutadans no són els mitjans de comunicació habituals sinó la blogosfera i els mitjans internacionals. Com en temps de la postguerra en la qual els que volien saber que passava a Espanya escoltaven clandestinament Radio Paris.

80.    A l'informe bianual del FMI de "previsions econòmiques mundials" alerta de la sobrevaloració de l’habitatge a Espanya. Asseguren que en el context d’alça en els tipus d’interès les pressions sobre l’economia seran insostenibles a mig termini.

81.    L'Informe del Deutsche Bank explica que el 1997 l’aportació al PIB de la construcció d’habitatge era del 6% i s’ha passat al 13% el 2006. Amb referència al sector immobiliari en el seu conjunt aquesta aportació augmentaria al 21%.

82.    Si sumem la densitat industrial i de serveis lligada al sector immobiliari, l’aportació al PIB assoleix un perillós 34%. Alguns asseguren que és fins i tot major però que no es publiquen dades fidedignes perquè espantaria.

83.    Amb la davallada de preus previsible el 2008 amb potencial continuïtat el 2009 i el 2010 el -5% de productivitat del sector el 2008 s’estendria a 2009 i 2010 a ritmes difícil de preveure si el descens de la demanda de nous habitatges fos més intens.

84.    El Ministeri de l'Habitatge ha d’accelerar la creació d’un servei d’estudis que generi estadístiques i prediccions fiables sobre la dinàmica del mercat de l’habitatge a Espanya. Serà la forma més rigorosa d’enfocar la política d’habitatge, més enllà de plantejaments voluntaristes.

85.    Així mateix ens vindrà bé disposar d’una mica més de llum sobre les perspectives d’aquest important mercat.

86.    Els arquitectes porten mesos demanant mesures urgents. Resulta que als arquitectes espanyols no els hi surten els comptes. Creuen insostenible el ritme d’edificació d’habitatges. I és que les dades de 2006 amb 857.000 habitatges han trencat totes les expectatives.

87.    El Consell Superior dels Col•legis d’arquitectes ha volgut cridar l’atenció dels riscs que pot suposar mantenir l’augment de l’oferta immobiliària.

88.    Per explicar l’explosió constructora d’habitatges i el fort ritme mantingut en els últims quatre anys es recorren a molt conegudes variables: ràpid creixement demogràfic, la demanda turística i la bonança econòmica actual. Però tots aquests factors són insuficients per explicar que des de 2001 s’estiguin construint cada any a Espanya de l’ordre de 600.000 nous habitatges i que el nombre de llars noves se situï en uns 240.000 cada any. Hi ha 360.000 habitatges per sobre d'aquesta última xifra.

89.    Les compres d’habitatges van caure un 7,23% el 2006. En el cas de l’habitatge nou la reducció de les compres i vendes va ser d'un 10,11%. La caiguda va ser generalitzada en totes la comunitats. Les dades del primer semestre de 2007 no es faran públiques de moment. S’esperen dades terrorífiques. En el primer trimestre el descens de vendes pot haver fregat el 50% segons alguns mitjans internacionals.

90.    A hores d’ara és de suposar que algú s’adonés que de carregar-se el sector de la construcció seria carregar-se l’economia del país. De moment ningú no veu una sortida a aquesta ratera en la qual ens hem ficat i sens dubte el mutisme sobre el cataclisme imminent respon a la possibilitat de què donant temps, el miracle pot ser que la indústria assoleixi ritmes de competitivitat que ara no té.

91.    La major fàbula era aquesta en la qual es destaca que els governs, sigui el que sigui, han procurat baixar el preu de l’habitatge. Si els preus baixessin, que baixaran, encara que sol fora una miqueta, les administracions es quedarien sense recursos. El tan anomenat superàvit de l’administració es deu a aquest terrabastall gegantí que ha estat el sector immobiliari i les seves quotes fiscals. Sense maons no hi ha superàvit. I sense increments de preu no hi ha inversors que omplin els desproporcionats números de sobreoferta en habitatge.

92.    Les taxacions estan en franca crisi de credibilitat. Julio Segura, el que fos president de la CNMV va acusar a començaments d’any de que CB Richard Ellis, la principal consultora de taxació, calculava de forma deficient el valor del famós Net Asset Value. Pel que sembla els actius de les immobiliàries es valoraven a la carta amb el popular "el que paga mana".

93.    Altres consultores com Knight Frank, Aguirre Newman i Jones Lang Lasalle reconeixen en privat que el Net Asset Value, els actius de l'empresa restant-li el deute en què ha incorregut per finançar-los, són un valor subjectiu que valora hipòtesis financeres sense confirmar. Van admetre que això succeeix des de fa cinc anys.

94.    La ministra de l'habitatge, Carmen Chacón, no farà res. Les quantitats estipulades i previstes en els plans generals d’edificació no poden sortir-se’n dels seus marges pressupostaris i de les seves competències que són mínimes. Chacón ha estat anomenada per rentar la imatge del ministeri en la qüestió que va destrossar la Trujillo.

95.    Davant de l’advertiment del Banc d'Espanya que les caixes i bancs es preparin per a un enorme nombre d’impagaments de crèdits, Caja Madrid va haver de retirar momentàniament una titulació de crèdits hipotecaris de gestió suïssa per 1500 milions d'euros. Altres caixes més petites van haver de fer el mateix però sense la garantia que suposen els fons d’estructura i fiança que tenen al cofre asèptic del país helvètic.

96.    El relator especial de l'Onu per a l'Habitatge, Miloon Kothari ha recomanat al govern que alerti obertament a ciutadans i a inversors que el país s’enfronta a una greu crisi. Adverteix que no informar d’aquest fet és accentuar la ruïna i la decadència de les famílies que continuen endeutant-se aliens a la tempesta.

97.    Kothari assegura que el 0,3% dels espanyols no pagaran les seves hipoteques durant 2008. La situació serà insostenible a llarg termini i podrà ser extremadament dramàtica si els tipus assoleixen el 5.5%, una cosa que ja es comença a descomptar en algunes borses europees.

98.    L'enviat de l'ONU sol•licita desesperadament que el govern informi clarament els espanyols que aquest moment arribarà irremeiablement. Ja no hi ha volta enrere i tots tenim dret a saber que tenim una malaltia molt fotuda.

99.    És inaudit que en aquesta situació de preocupació creixent per l'evolució de l'economia espanyola el Govern continuï mirant cap a un altre costat i enganyant els ciutadans sobre la que s'apropa. Aquesta eufòria ridícula que desprèn el govern en matèria econòmica és una gravíssima irresponsabilitat que li passarà factura tard o aviat. El pitjor és que a tots ens passaran els rebuts d’aquesta factura.

100.    ¿?