RECESSIÓ IMMINENT

Espanya va celebrar l’arribada d’una nova moneda quan la pesseta estava infravalorada, i s'hi va aprofitar de la crisi econòmica alemanya i d’una consegüent decoració deflacionista. Gràcies a aquest escenari, durant una dècada, Espanya ha estat de festa major amb els interessos per sota de la taxa d’inflació. Recentment, Andrew Garthwite, director d’estratègia corporativa de Crèdit Suisse, ha garantit mitjançant un article en el Financial Times, que Espanya és a les portes de la recessió per culpa del repunt dels tipus i de la fantasmagòrica dependència de la nostra economia al sector immobiliari.

L'augment dels crèdits de dubtós cobrament creixen i la morositat assoleix increments que ronden el 50%. Les autoritats miren cap a un altre costat, els ciutadans gaudeixen de la vista que ofereix el seu flamant nou Mercedes classe C i se’ls omple la boca de raigs ultraviolat empaquetats en revisar les targetes d’embarcament per a aquest creuer de conte de fades. Tanmateix l’estiu passarà i la patacada ressonarà a tota Europa. El tren s’apropa disposat a xocar de front contra la nostra economia de cartró guix. Hi haurà qui pensi que passar del 0,41% de morositat creditícia al tancament de 2006 al 0,47% el març de 2007 és una variació escassa, però cal dir que les dades generals no deixen veure el verdader rerefons del que està passant. Aquest increment de la morositat és, aparentment, moderat perquè encara, el fort creixement del volum hipotecari en termes interanuals, tapa aquesta situació de morositat. A més, el model de refinançament de deutes, un dels majors exemples de bombolla creditícia, està ajudant a retardar aquesta morositat, ja que durant uns mesos els policrèdits refinançats s'autopaguen amb un excedent disposat per aquestes entitats de crèdit de dubtosa fiabilitat financera. 2.448 milions d’euros s'han amuntegat a les carpetes de morositat imminent. La bombolla immobiliària aviat passarà a ser un mal record i el forat en diners virtuals de cada família se n’anirà eixamplant fins a termes delirants. Primer no s’assoleix el pagament de la quota d’hipoteca, s’ajunta amb la lletra del cotxe i el ciutadà mig tira de visa. El marge de crèdit de les targetes i els cofidis es redueixen dramàticament, l’assegurança, les vacances, la roba i les copes tot respon a minicrèdits al consum. Un matí et toca un viatge de cap de setmana a Mallorca i fas fallida per no poder afrontar l’estada.

Lo pitjor està per arribar. L'increment de morositat respon a les revingudes del tipus 3% de l’any passat, ja que la variació del preu dels diners triga un any a reflectir-se en les hipoteques. La realitat actual és que ara anem directes a nivells del 4,50%. A aquest cataclisme sembla que sol li surten granets. Les promotores deuen més diners que el que tenen invertit. Els seus immobles no valen ni la meitat del que deuen. A mida que passa el temps els seus actius en borsa concedeixen menys credibilitat inversora. Colonial perd en el que va d’any un 90% de valor borsari, Astroc ha reduït el seu valor en pocs mesos un 80%, Metrovacesa un 40% i Sacyr un 27%.

Al setembre l’actualitat se’ns menjarà crus. Les dades d’atur començaran a canviar de sintonia i els contractes a la construcció no es renovaran com estava previst. Grans inversors i promotores mitjanes es formalitzaran en fallida al comprovar la baixada de vendes i els requeriments de valor bancari, els patrimonis immobiliaris es comportaran com a flams de vainilla i la volatilitat borsària afectarà fins i tot més a un sector que sembla empestat als mercats. La crisi anunciada, la recessió rebatejada començarà a entristir el panorama. Apartaments de saldo, bones opcions en esportius full-equip i vises denegades predominaran al paisatge econòmic espanyol. Alguns prefereixen pagar quatre vegades els seus pisos amb tal de reduir el cost mensual de les quotes.

La recomanació del govern i de la seva cega oposició: "vagin-se’n de vacances que nosaltres ens encarreguem de tot". Quina por!

Enviar a:

www.marcvidal.cat