ELS NENS I LES DONES PRIMER

L’economia espanyola es frenarà irremeiablement en el 2008. Ho diu l'OCDE a l'informe que avui publica sobre l’economia mundial. Els que m'han titllat de catastrofista aquests últims mesos els hi recomano llegir-s’ho. Segons la lectura que fan a aquest organisme el xoc de trens és imminent, a finals d’any. Pel que sembla l’economia espanyola està sofrint retalls substancials en tots els elements significatius d'un sistema econòmic bàsic. Perquè tots puguem entendre-ho desgranaré cada un d’ells i intentaré definir el diàmetre que té aquest forat d’una manera resumida.

La fotografia que representa la instantània de l’economia d'un país es compon de quatre elements fonamentals: el consum familiar, la despesa pública, la inversió privada i la balança exterior. Amb aquests quatre factors s’estableix la polaroid que identifica la tendència d’un sistema econòmic. És a dir, la despesa que fan les famílies i les seves prioritats de consum, la despesa que les institucions com ajuntaments, diputacions, autonomies i ministeris, la capacitat d’augmentar les inversions de les empreses privades i l’equilibri de la balança entre el que comprem a l’estranger i el que ens compren a nosaltres. Doncs resulta que el que està passant és que cada un d’aquests elements comença a donar signes d'alerta substancials. El consum, segons l'OCDE, ha començat a reduir-se dramàticament. El motiu és fonamentalment l’augment dels tipus d’interès que ofega algunes unitats familiars endeutades fins i tot per anar de vacances. En segon pla apareix la despesa pública, que segons l'OCDE, ha mantingut durant els últims mesos el tren en marxa per les eleccions municipals. Ara que s'acaben les eleccions, s'acaba la inversió pública fins a nou avís. Les obres s’alenteixen i es deixa de gastar. Com a tercer factor està la despesa privada, la inversió empresarial. Es frena també perquè en els últims anys la despesa d’empresa ha estat la despesa immobiliària. Si es frena el sector del maó, es para la seva capacitat d’inversió i per derivació es frena el sector productiu més important del nostre país. Segons l'OCDE l'únic factor positiu en la nostra instantània financera és que la nostra balança comercial variarà positivament ja que si hi ha menys consum en termes generals, per una senzilla regla de correlació numèrica, importarem menys i segurament continuarem exportant el mateix.

En resoldre la incògnita d'aquesta equació ens dóna negatiu. Totes les peces que aconsegueixen que el motor de la nostra economia soni bé poden començar a afluixar-se. L'OCDE no llança un missatge abstracte. Aquesta vegada detalla numèricament quin serà el retall. Segons la seva predicció el nostre país creixerà aquest any al ritme excepcional dels últims anys, o fins i tot més, però el pròxim sofrirem una correcció dramàtica, un retall notable superior a un punt percentual. En aquest informe es pot entendre que estem entrant en un altre cicle. Es va acabar el del miracle econòmic espanyol i entrem en un nou bucle que es dirà "cicle de benvinguts a la realitat espanyola". Una realitat que dependrà en gran manera del que faci la resta d'Europa. Interessant al respecte és el que diu l'OCDE sobre això, i pel que sembla, de moment Europa continuarà tirant, però aquesta xarxa de seguretat durarà el que hagi de durar i després estarem sols. Queden uns dos o tres anys per trobar un nou motor econòmic que no sigui l'immobiliari o aquest vaixell s’enfonsarà irremeiablement.

P.D. Em sorprenen molts titulars aquest matí. Els mitjans espanyols sol parlen de la dada positiva de l'OCDE en la qual es reflecteix que Espanya creixerà més del previst aquest 2007, però no diuen ni "mu" de la davallada del 2008. Continuen medicant-nos amb això del Somnàmbul Financer.

www.marcvidal.cat