La Psicohistòria apareix en "La Fundació" d'Asimov i estava basada en
la predicció del futur basant-se en la massa humana i en el seu
comportament. El futur és un territori desconegut i en economia,
política i sociologia el seu estudi requereix de formules molt
complexes. Tanmateix es pot predir gràcies a la col•laboració massiva.
Hem de tenir en compte que la sorpresa i la imprevisió són molt lluny
del comportament d’un grup condicionat per aspectes individuals.
L’estudi del comportament d’un grup permet predir que succeirà d’una
manera diferent a què efectua l’estadística.
El que està ocorrent amb la web 2.0 i l’activitat social que genera, és més aviat la caiguda de l’efecte de previsió a què la societat ens té acostumats, ja que ha de veure més amb el comportament de grup, molt més complex i deliberatiu que el que sorgeix de cada un dels individus que els formen. L’exemple més didàctic sobre aquest aspecte ho podem presenciar en la naturalesa, on un individu no intervé llevat de quan la presa pel ramat la incorpora i és després quan interfereix com a part d'ella. En l’economia moderna, les empreses s’hauran d’adaptar al nou món de la col•laboració massiva. Un Producct Mànager o un branding research de reconegut prestigi, avui en dia, comparteixen escenari amb creadors d’opinió aficionats que trastoquen, sense poder evitar-ho ningú, el resultat final de la marca. Les empreses que obvien la blocosfera en realitat obvien una xarxa autoorganitzada de més de 70 milions d’espais virtuals que fabriquen opinions, comentaris i que es relacionen endogàmicament. Ara, els individus intercanvien i comparteixen coneixement, capacitat i recursos, molts d’ells lliures i gratuïts, per crear un divers catàleg de béns i serveis. Està passant ara mateix, mentre jo escric o tu llegeixes, algú està creant valor d’una manera veloç, fluida i, sobretot, inquietant. Les empreses no poden abandonar-se a la marea esperant difusament que aquest agent pertorbador els afecti fins al punt d’anul•lar la seva gestió de marca.
Aquesta nova força que emergeix al món empresarial i dels negocis, s'exemplifica amb fenòmens com a Linux o Mysociety.org on milers d’agents de tot el món ajuden a resoldre complicats problemes de I+D a canvi d’una recompensa no sempre econòmica. Imaginem una empresa, els beneficis de la qual cauen estrepitosament. Entre els directius ningú no és capaç d'aportar solucions a aquest fracàs comercial. Després d’una jornada de discussió dramàtica, el consell d'administració decideix obrir les portes als seus sistemes de consulta i decisió, exposant públicament els aspectes fonamentals de la productivitat i de la producció en la companyia. Aquestes dades resulten ser fonamentals per a tots els participants en d’hipotètic establiment de fluxos informatius sobre les solucions a plantejar. El Consell acaba confiant la presa de posicions a què s’obri un període de prospecció i anàlisi fora dels límits del territori directiu i permet l’aportació d’idees per part de tots els empleats fins i tot, fins i tot, el conserge de l’edifici. L’obertura d’aquest procés seria com deixar obert el codi de qualsevol projecte gnu. La por del consell rauria a compartir aquesta informació tan preada amb persones alienes a la direcció, però en un gest de valentia, aquest ventall fins i tot podria obrir-se més i incloure col•legis professionals, centres d’estudis i clubs empresarials. Qualsevol solució aportada i la seva posada en marxa reeixida repercutirien en un benefici extraordinari per a l’empresa. La por que la competència accedís a aquesta informació requereix d’un aclariment impactant i urgent. Tinguem en compte que corren temps complicats i les companyies no tenen experts que gestionin aquestes complicacions. La competència d’una empresa no està en el seu rival de sempre, ara està en aquesta amalgama imperfecta de ciutadans 2.0 que d’una manera hiperconnectada i autoorganitzada a través de la xarxa passen de ser consumidors passius a agents de canvi i opinió, a ser experts en gestió de marca en un teatre globalitzat i on una opció no és millor que altra, simplement és diferent. Per això lo greu és un client descontent, o pitjor fins i tot una falta de producte per a un client potencial. Ha deixat de ser fonamental com fabriquem aquest producte.
L’economia wiki o ciència empresarial col•laborativa establirà instruments per al comandament i el control, però sobretot constitueix un element que farà que caiguin els antiquats sistemes jeràrquics que han quedat obsolets. Les xarxes flexibles per a productors autònoms demostraran que milers de voluntaris dispersos poden crear projectes ràpids, fluids i innovadors que superen als d'empreses enormes. De fet està passant i, sens dubte, els talents seran col•lectius i els consumidors part d’això. La nova generació de consumidors de productes estarà en el dret a introduir modificacions en ells com a alguna cosa coexistent a la pròpia generació de producte. Aquests són els nous temps, els del "busqui, compari i si troba quelcom millor, digui-li-ho a la seva empresa habitual".
www.marcvidal.cat

blog en castellano
bloc en català
contact email







