CHAPEAU!

Sarkozy ha guanyat les eleccions i, fins i tot estant en contra de les seves tesis, cal reconèixer que la seva exposició és clara i contundent sobre el nou model de societat que ha defensat. Ha fugit de l’ambigüitat, del doble missatge i els francesos s’ho han reconegut. Es pot participar o no dels seus pensaments però, sense embuts, ha marcat una línia en la qual defineix clarament un posicionament: s’ha acabat la France en la que els citoyennes no tenen més obligació que tenir un comportament cívic i una expressió correcta en la langue française i la resta d’obligacions són de la República. Sarkozy ha vingut a dir que això s’ha acabat.

Resulta contradictori, no obstant això, que qui proposa aquest gir radical sigui algú que prové del propi govern que durant l’ultima legislatura no ha aconseguit cap avenç. A més, quina sort van tenir els francesos que van poder veure els seus dos principals líders polítics debatent cara a cara. Aquí s’amaguen tots darrere de la nebulosa, la cridòria i la navalla. La nostra classe política hauria de mirar al nord. El 83,97% és un dels índexs de participació més alts de la història de la V República i probablement d'Europa. Després que les presidències de François Mitterrand (1981-1988) i Jacques Chirac (1988-2007) precipitessin França en una crisi sense precedents, els francesos han sortit de la seva paràlisi. L’elecció de Nicolás Sarkozy com a president de la República es va consumar ahir en unes condicions que anuncien un canvi profund. Exceptuant la traumàtica elecció de Chirac en el 2002 per culpa de l'indigest passi a la segona volta del neonazi Le Pen, cal remuntar-se a les presidencials de 1965 (Mitterrand-De Gaulle) per trobar un president de França elegit amb tal amplitud, la qual cosa li concedeix una determinant legitimitat.

Ara comença una nova era. Uns poden estar a favor i d'altres no ho estem tant, però ser demòcrata convençut exigeix el reconeixement de la raó majoritària. La majoria ha elegit Sarkozy i ha despertat a l'esquerra francesa de la seva somnolència. Els valors tradicionals del liberalisme polític com a treball, solidaritat, orgull i identitat nacional, responsabilitat han trufat el discurs del guanyador. Sarkozy no és un teòric com ho foren el gestors de la sedició neoconservadora en la dècada dels 80. No és Reagan, ni Teatcher però ha sembrat d’il•lusió a més de la meitat dels francesos farts d’un país inert, estàtic i immòbil de l’esquerra de Mitterrand i de la dreta de Chirac.

La dreta francesa espera assolir un espectre electoral similar al què té el PP a Espanya. Des d’un centre radical fins a la ultradreta que ahir va fer cas omís a la recomanació abstencionista de Le Pen. L'esquerra francesa està en crisi. És la tercera gran derrota en una elecció presidencial. L'esquerra socialista no ha sabut renovar-se. El PS ha d’afrontar amb urgència la gran renovació socialdemòcrata que Ségolène no ha sabut estructurar. Ara ja es pot dir que Dominique Strauss-Kahn era el líder que el centre esquerra francès necessitava. El que fos rival de Royal representa millor la reforma del pensament socialista des de paràmetres valents i precisos, sense demagògia i discursos sense contingut, amb exemples i realitats. França ho sabia i d’allà el fracàs del PSF.

Mentrestant, aquesta mateixa França continua caminant cap a la sortida. El túnel està sent llarg, corb i fosc però d’aquest trànsit apareixen les novetats que en els pròxims anys Europa adoptarà. Una renovació conservadora, una catarsi de l’esquerra, un primer gran retrocés de la ultradreta, una agonia del comunisme, una participació recuperada de la societat i una definició clara del centre que ha apostat per una manera molt seriosa de fer política. França, encara que no ho sembli a priori, està avançant el futur que ens espera. A nivell econòmic ens mostra una crisi motivada per l’atur immigrant, a nivell social ens garanteix la deriva del model occidental emparat en el territori del benestar, a nivell polític ens ha ensenyat el debat de les idees clares que renega del politiqueig i de la politiqueria partidista i a nivell de líders ens mostra la talla i el nivell que se li ha d’exigir als nostres governants.

www.marcvidal.cat