CANDIDATS 2.0

Hi ha gent per a tot. Des del que és capaç de posar-se a dieta terminal per a anar a un casament i després menjar com un cocodril fora de control durant tota la festa, fins al mediocre sense projecció que es presenta a regidor esperant poder donar-li púrpura a la seva vida amb un pin metàl•lic en la solapa. Hi ha individus que demostren que la infància és molt important i l’haver estat sempre el que es quedava sense porció de pastís en les festes d’aniversari marca molt. La gran majoria, en la vida privada no passarien de l’anonimat, però d’altres, per ignorància, no utilitzen tot el seu potencial.

Per exemple, fa pocs dies, en el transcurs d’un sopar, un dels candidats a l’ajuntament de Granollers em va qualificar, davant dels 54 empresaris més importants de la comarca, de mentider per assegurar que el seu “lloc web” no era participatiu. Em va dir que en “la seva pàgina” es podien realitzar comentaris i interactuar. Era fals, ja que la seva web és purament propagandística, un catàleg de la llista molt ben dissenyada i poc més. La veritat és que la definició de candidats del passat serveix per a tots els que es presenten en la meva ciutat. L’únic que ha estat capaç d’estructurar quelcom semblant a un element polític 2.0 ha estat Jaume Vernet, el meu holograma favorit. Si el ecosocialista és sincer i el seu bloc no és un exercici de status electrònic amb data de caducitat després de les eleccions ja s’anirà veient. Però l’oportunitat perduda és decebedora. La resta de candidats encara estan preguntant-se perquè han d’obrir una porta que permeti que els ciutadans es puguin dirigir a ells amb absoluta llibertat. Els polítics 1.0 de la meva ciutat, i de moltes altres, juguen al parchís quan el món real ho fa amb la PlayStation. Han de saber que un bloc és un indicador interessant del nivell de transparència, honestedat i sinceritat del polític. És una eina que permet tenir accés directe a l’electorat sense filtres mediàtics ni de partit. Obre la porta al debat, a l'intercanvi d’opinions i per tant al qüestionament intel•lectual del propi candidat. Els blocs, com escenari d’una nova relació entre governats i governants permet un major control de l’activitat del polític. Poder aquest és el problema, ja que, juntament amb altres eines, retornen una mica de poder a la ciutadania representada, enfront dels seus representants. A poc a poc la nostra democràcia s’emmudeix i ningú fa res per a evitar-ho. El 28 de maig tots els partits demanaran una reflexió per la baixa participació. A França, per exemple, la democràcia participada funciona fa anys a través dels més de 14.000 blocs que tenen els seus càrrecs públics locals i comarcals. El que fa més ràbia es com alguns intenten simular modernitat amb gestos estèrils i banals com tenir seu a Second Life. Fa riure i és un insult a la capacitat intel•lectual de les persones que facin veure com un fet destacable lo de estar dins de la casa del Tamagochi 2.0. Perdoneu però vaig a xuclar-me el dit una estona.

www.marcvidal.cat