L'abstenció és una malaltia vella que s'està tornant crònica i actua com a emasculació de la democràcia. Deixant a un costat aquells per als quals anar a votar depèn de la climatologia, he de comunicar als que van intentar deslegitimar el règim local de torn que es van lluir. El percentatge d'abstenció descansarà a les pàgines d'opinió d'alguns diaris, s'arxivarà electrònicament en milers de blocs i s'oblidarà. A ningú no li importa realment aquest buit que està rosegant el nostre règim democràtic. Comprenc els que no han anat a votar per convicció, com a gest polític, perquè esperen amb el seu silenci provocar una reacció en els nostres dirigents. No han fet el correcte. Deixar de participar i de lluitar per cada centímetre d'espai ideològic pot mudar cap a la resignació. Mentre una flama romangui encesa hi ha esperança de crear entre tots una democràcia participativa, si tots ens quedem tocant-nos els ous a casa, la llum i la seva flama s'apagaran irremeiablement. Som a les portes d'un sistema polític 2.0 i ara no podem abandonar.
Per als que es preguntin, qui són els responsables d'aquesta formidable abstenció? La resposta és descoratjadora ja que són els propis partits polítics. S'esforcen conscientment i de fet busquen a través de sistemes complexos de propaganda electoral, l'abstenció massiva. Segons la meva opinió respon a una estratègia de màrqueting polític i racionalitat estadística. En les societats bienservidas i triponas com la nostra els votants de centroizquierda i centroderecha es reparteixen proporcionalment d'una manera molt similar. Les opcions que un socialista voti un candidat popular o un votant popular ho faci per un de socialista són escasses. El que fa que un partit guanyi o perdi les eleccions no té relació directa amb la capacitat de fer canviar el vot de la gent, sinó que n'ha de veure més amb aconseguir que els votants del teu contrincant ni es moguin de casa. Per aquest motiu, durant la campanya, els partits es passen el dia criticant al contrari amb l'únic objectiu de desmotivar el seu electorat i no tant en intentar captar vots nous. És més fàcil desmotivar al contrari que motivar al propi, vist els resultats de participació. Si persisteixen en aquesta estratègia al final no votarà ningú.
Canviant de tema. He rebut un volum important d'insults i de correus desagradables durant tota la jornada electoral. Bastants més dels habituals. Feien referència a la meva voluntat de votar el Senyor Groucho Marx i denotaven poc sentit de l'humor i una nul•la capacitat per captar la ironia. Òbviament no he votat pel millor filòsof de la història, encara que si s'hagués presentat ho hagués fet gustós i convençut, però sens dubte he votat a consciència, és a dir en contra d'algú i no tant a favor. Per cert, m'alegro que el meu alcalde continuï sent el meu alcalde. És de Granollers i porta la ciutat tatuada al front.
blog en castellano
bloc en català
contact email
