RATES i CUCS

Després de la tempestat borsària de la setmana passada sembla que les aigües s’han calmat. Pot ser. No obstant això és una calma tibant. La setmana que avui comença és un interval festiu, una anomalia del calendari. Dilluns que ve el berenar tindrà un nom i un color: Astroc i roig. La immobiliària valenciana continuarà retallant el seu valor en borsa perquè res haurà canviat després del dia de la mare. L'escarida nota tècnica en l'informe de la auditoria d’aquesta companyia, va revelar que gairebé la meitat dels beneficis els havia generat artificialment el seu fundador i principal accionista. Bañuelos, que així es diu l’element, havia estat comprant actius de la societat per a mantenir artificialment els resultats i així mantenir com globus inflats totes les accions de l’empresa al mateix temps que ell les hi venia a inversors avariciosos a preus molt alts. Si no fora per l’efecte dominó que va produir el cop d’aquesta empresa en tot el sector immobiliari, podríem acceptar aquest succés com una anècdota negativa motivada per una gestió d’actius poc ètica i escassament eficient en matèria de direcció administrativa.

Sap greu però el crack borsari de la setmana passada no el va produir el paràgraf que deixava amb el cul a l’aire a la quarta fortuna espanyola segons Forbes. La caiguda dels valors de les empreses immobiliàries reflecteix un problema més profund i acabarà per traslladar-se al mercat de l’habitatge. S’ha constatat, i encara està per posar-se dramàticament més clar, que el valor en borsa d’aquestes empreses no té res a veure amb el preu del seu patrimoni, la taxació desorbitada del qual és producte de la fugida especulativa i absurda dels seus productes a la venda. Existeixen tres mètodes per a desxifrar si el valor accionarial d’una companyia patrimonialista o immobiliària es correspon amb el real. D’una banda està el Gross Asset Value que consisteix a sumar el valor taxat de les propietats d’una empresa immobiliària. Aquest valor no té massa utilitat ni és garantia real de res. Ara bé, si a aquest resultat patrimonial taxat li restem els deutes financers i els impostos que deurien pagar en cas de liquidar els immobles obtindríem el Net Net Asset Value. El doblement net sistema de valoració d’actius immobiliaris és una mesura rellevant i que permet evitar que inversors ben formats evitin participar en empreses que el seu Net Net Asset Value estigui molt per sota del valor cotitzat. Encara que a Espanya la gran majoria de companyies immobiliàries cotitzen lluny d’aquest factor de mesura d’origen nord-americà, està per veure si l'important nombre d'operacions corporatives en curs afecteran a l'alça o la baixa les seves expectatives com empresa fora del circ accionarial.

No obstant això, la diversió està garantida. Després de l’eufòria financera ha arribat la ressaca i amb ella veuran la llum un penjoll de descobriments incòmodes: deutes secrets, comptabilitat creativa i estafes de tresoreria. L’estafa, l’embullo, la intriga i l’engany que ha esquitxat el sector de la promoció immobiliària ha estat protagonitzat per indocumentats vulgars “fets a si mateixos”, però ara es podrà veure en altres ambients on els MBA’s empaperen els despatxos. Com directiu d’una companyia inversora rebo desenes de trucades cada setmana en les quals detecto pànic. La ratera i el cep estan posats, la porta oberta i la trapa preparada, ara sol falta que vagin arribant les rates i els cucs. És qüestió d’hores, els conec, visc envoltat de centenars d’ells. Les traïcions i la mala bava com primer plat. Solament se salven les petites promotores professionalitzades i honestes que esperen poder sobreviure els tres o quatre anys fatídics que s’apropen amb molta dosi de sentit pràctic i amb les fulles d’acomiadament acabades de sortir de la impressora.

www.marcvidal.cat