Segons el parer de la majoria d’analistes europeus, l’economia espanyola té avui els peus de fang, subjectats amb dificultat en tres patrons ja coneguts: tipus bancaris baixos, mà d'obra barata i la pròpia bombolla immobiliària. És una barreja explosiva ja que a Espanya el creixement de la productivitat és nul, la base tecnològica feble i el sistema educatiu arcaic i poc competitiu. Que Zapatero vagi usant pel món, políticament i a nivell personal, la transformació econòmica d'Espanya durant els últims trenta anys és una irresponsabilitat i unes pretensions innecessàries i que fan riure.
Que Zapatero surti celebrant les xifres macroeconòmiques més que res fa por. L’altra vegada que va garantir un futur immillorable va ser en matèria antiterrorista. Tres dies després Eta enterrava el procés de pau sota tones de formigó en la T4 de Barajas. Fa pocs dies va anunciar els millors números possibles en gestió econòmica, ahir les borses es van desplomar i les empreses que subjecten el fràgil sistema de relacions financeres al nostre país sofreixen el pitjor reajustament de la seva història. En comptes de tantes festes, Zapatero, com diu la premsa internacional, hauria de combatre els problemes que comencen a ser estructurals i millorar la competitivitat i la innovació. A més, el diari econòmic més influent d'Europa, el Financial Times, ha arribat a dir que "en veritat, l'administració ZP ha fet ben poc per afavorir el desenvolupament econòmic. Realment, els socialistes sembla que consideren una virtut no fer res". Ahir no es va punxar la bombolla. Ja fa dies que està punxada. Només s’han de recórrer els carrers i descobrir que el mercat immobiliari s'ha paralitzat. Tanmateix continuen arribant informacions de l’exterior que adverteixen que el govern quan actuï ho farà massa tard. Preparin-se, l’espectacle està a punt de començar. Els que ho saben callen i venen les seves accions i els seus patrimonis menys atractius. Quan la bombolla tecnològica va rebentar, la informació a l'inversor mig va arribar tard i els grans gestors de borsa apareixien en televisió, com ara, dient que no passava res. Conec casos concrets d’hipocresia inversora per part de polítics i economistes. Si en els pròxims dies la borsa no és capaç de resituar els valors immobiliaris i bancaris en els termes que venien produint-se demostrarà una debilitat preocupant ja que a la resta del món occidental això no està passant. Històricament la borsa espanyola era molt permeable als corrents dels mercats internacionals. Ahir això no va passar i va ser una excepció planetària. Mentre tots pujaven, nosaltres baixàvem. És molt preocupant que la nostra borsa es mostri tan independent i tan feble. Un ajust dramàtic del sector immobiliari necessitarà un lustre per recuperar el seu nivell actual sempre que no arrossegui a massa sectors i la borsa sobrevisqui en una altra dimensió. Si els dos elements financers col•lapsen, el nostre sistema correrà un perill major del previst.
blog en castellano
bloc en català
contact email
