De Montserrat Nebrera ja se n'ha parlat prou. No obstant això no he llegit res sobre la seva “innovadora” aportació a la interacció de govern i l’esforç per acostar l’acció política a la ciutadania a través d’un mètode desconegut fins avui: el bloc.
Quan em refereixo que un bloc vesteix més que Versace ho dic per coses com aquesta. La profe de la UIC, per a vestir-se millor que ningú, va muntar un sopar a 50 Euros la cadira i es va passar 2 hores copiant a Ségolène Royal. Durant els dies previs, la diputada popular va anunciar la seva decisió de donar el tret de sortida a una pàgina web que “seria l’embrió del programa polític social que, entre tots els quals vulguin col•laborar en ell i amb ell, aniran modelant fins a donar-li forma”. Al contrari del que assegura Xavier Rius de l’e-noticies, Nebrera no vol muntar un partit nou, sinó que vol fer-li una OPA al PP, pretén ser l’escollida pel comitè digital que el partit “constitucionalista” organitzarà en els pròxims anys per a nomenar el substitut de Piqué. De moment mantindrà aquesta falsa independència incòmoda per al seu partit, que li suposa no militar encara en ell. El gest d’autoritat personal i de dirigir les seves pròpies estratègies és un vol a baixa altura molt arriscat que està sabent conduir brillantment.
Quan la candidata socialista a la presidència de la Cinquena República francesa va descobrir que en la blogosfera es respirava una voluntat de canvi polític en el seu país, ni s’imaginava el que podia arribar a representar. Els seus assessors i el seu propi fill Tomas es van avançar als seus adversaris interns en el PSF i van crear “Désirs d’avenir”, després la Segosphere i finalment un conglomerat de xarxes socials interrelacionades que van catapultar a l'atractiva exministra de Jospin a ser la guanyadora de les primàries socialistes. La diferència amb la feble iniciativa de la diputada catalana és notable. Montserrat Nebrera no ha estat vista per la blogosfera mai, no representa en cap sentit el polític 2.0, no té experiència de relació interactiva amb el votant, militant, activista o usuari de les xarxes socials existents des de fa anys a Catalunya. Reconec que és la més original de tots. Altres polítics han creat un blog i en això s’acaba l’aventura. Aquesta dona ha traspassat la cel•lulosa i ha creat un fòrum minimalista amb moltes fotos d'ella que patrocinen tots els debats teledirigits als quals es poden accedir.
Els que afirmen que Nebrera no encaixa en el PP també s’equivoquen. S’ajusta perfectament a la seva manera d’entendre l’enquadrament de Catalunya a Espanya. Per molt que s’esforci a simular una aparent actitud crítica cap a la cosa pública és tot escenari i res més. Ella ja sabia que era la política, la coneixia, però la seva voluntat d’aparèixer com una emissària de la renovació institucional i de revolució de les idees i els mètodes, requereix d’aquesta actitud combativa, contestaria cap al propi sistema que li paga la nòmina cada mes. Fa falta molt més que un sopar, dues hores de xerrada insuportable, dos diputats, 400 glotons i una pàgina web inservible repleta de fotos d’estudi per a ser agent fundador o referent de la democràcia participativa espanyola o catalana. Cal que algú li expliqui i m’ofereixo a fer-lo, que un fòrum color sípia i un formulari de subscripció en “java” no converteixen la teva actitud política i la teva acció pública en l’estendard de la política 2.0. Si fos un tràngol sincer l’aplaudiria, però ho veig més, per deliri professional, pur màrqueting i del dolent.
blog en castellano
bloc en català
contact email
