SOM LA PERIFÈRIA

Un polític reiteradament ineficaç que causa lesions als ciutadans diàriament hauria de ser cessat i dut als tribunals. La ministra Álvarez és una impresentable de dimensions monumentals. Tota la seva actitud vers a Catalunya sempre és absolutament tramposa. Quan es pronuncia sobre les pressions que sofreix pel que fa a l'aeroport de Barcelona, quan sol•licita que la deixin en pau o quan exigeix que li permetin treballar tranquil•la, ignora el que per a molts catalans és un tema fonamental.

Imagino que com sempre ha estat funcionària o buròcrata no ha de conèixer que és això de deixondir-se per a vendre i comprar, per a produir, per a intercanviar valors productius en definitiva. Desconeix que per a crear riquesa i perquè el desenvolupament econòmic i financer d'un país com el nostre pugui culminar-se, cal deixar de costat aquesta premissa reaccionària, centralista, tecnòcrata, jacobina, ignorant i nefasta. La ministra Álvarez ha de dimitir per a emmarcar la seva inutilitat manifesta. Darrere dels projectes polítics resideix el impuls personal i l'actitud i certament la d'aquesta bona dona ha estat penosa en tots els temes que tenen a veure amb allò que ells cataloguen com a la perifèria.

El descontentament de la gent que precisa del transport públic no s'apaga amb discursos de qui no saben ni per on s’introduïa el bitllet per passar a les andanes. Aquells que van amb cotxe oficial haurien d’amidar les seves paraules, perquè demanant comprensió i tranquil•litat el que fan és humiliar-nos encara més. En lloc de burlar-se de nosaltres és necessari que aprofitin aquest descontentament dels propis usuaris com si fos una eina per a pressionar a Madrid, recollir aquesta indignació com pròpia i sol•licitar el traspàs de competències de RENFE i del seu finançament d'una vegada per sempre.

Però el pitjor ha estat la indecent roda de premsa on encara amb les paraules de justificació del President Montilla s’en va caure l’ànima a terra. Algú que fa gala de gestor, d'eficàcia i de compromís local no pot dir que els incidents de RENFE són “difícilment inevitables”. No pot ser que el President de la Generalitat davant d’una alarma social com és aquesta, que deixa desemparats a milers de ciutadans a diari, desconcertats, sense saber on acudir, ni a qui queixar-se, no pot contemporitzar i molt menys disculpar al Ministeri de Foment. Jo espero que planti cara com representant legítim del poble català davant tanta injustícia i ineficiència. El que  espero del meu President és que em defensi i em dignifiqui com a ciutadà i com a català.

www.marcvidal.cat