PARTIT DE FRIKIS

Després de l'acte de presentació de la candidatura a les eleccions del 1 de novembre per part del Partit dels Ciutadans liderat per Boadella, Carreres i Espada, he ressolt el dubte que tenia vers perquè el candidat a la presidència de la Generalitat no és cap dels tres ideòlegs citats. Està clar que ha estat perquè no hi ha ous d'aparèixer en pilotes (valgui la redundància) en el cartell electoral de precampaña, per a això han trobat un exnadador i advocat de 27 anyots que, convenientment depilat, surt completament nu amb la cara de sofrir-les en silenci que ha estat disposat a sortir en el reclam electoral.

A part del rètol, que els col·lectius gais catalans han aplaudit amb entusiasme, el que va destacar de l'acte del passat cap de setmana en el Palau de la Música van ser les brillants intervencions dels seus membres dirigents. Tubau, per començar amb algun, es va dedicar a insultar a Catalunya a l'estil Rubianes. Més tard van llegir un discurs d'un Boadella que no va estar present, i que era idèntic al que ell mateix va llegir el dia que van presentar el manifest fundacional i en el que insultava a la classe política catalana. Rosa Diez i Savater també van optar per la no presència física. Les estrelles, no obstant això, van ser Gotzone Mora, Arcadi Espada, Toni Cantó com a presentador i Francesc de Carreres.

Però torno amb Tubau, articulista en el conspiranoic diari El Mundo i un dels fundadors d'aquesta cosa,que en el seu discurs va deixar clar que té el mateix problema que Rubianes amb el seu penis. Als dos els sua molt, tant que degoten suor per dalt i per baix. Als dos els toca els pebrots una puta, que per a un és estatal i per a altre nacional. En resum, que els dos se semblen molt a nivell biològic i fàlic, però mentre que un ho va dir en un programa de televisió per que és un humorista, artista i provocador, l'altre ho va dir en un meeting polític on es pretenia presentar un candidat nudista que aspira a presidir la Generalitat.

Des de Ruiz Mateos fins a Mario Conde, passant per Jesús Gil la democràcia ha estat exposada a grups de caràcter pseudopolític que busquen caricaturitzar la democràcia. Usen la demagògia i el populisme i es presenten com antipolítics en contraposició al desencantament social amb la gestió pública. De vegades assoleixen els seus objectius però, quan ho arriben a solament els queda una opció: seguir fent el pallasso.