OPA DE L'EXTREMA DRETA

A part de comprovar que Ségolène Royal és un reclam electoral no sols per als francesos, sinó també per a la socialdemocràcia ibèrica, durant la Conferència Política que el PSOE ha dut a terme aquest cap de setmana, el que ha cridat més l’atenció ha estat que Zapatero denunciés l’existència d’una nova extrema dreta disposada a posar en dubte les institucions democràtiques i fins i tot els resultats electorals. De nou no-res. Aquests objectius són els de sempre, les clàssiques finalitats de l’extrema dreta més pròxima al totalitarisme que a la democràcia.

L’extrema dreta, no obstant això, si que s’acaba de nodrir de nous membres que volen arribar al poder. Per a això s’han instal•lat en còmodes butaques en la quarta planta de Gènova 13. Una vegada que el PP va perdre les eleccions generals van establir els temps necessaris per a assolir el seu objectiu. El primer pas era substituir a Rajoy. Per a ells és un líder a l’estil Almúnia, un ximple útil. Esperen una bona derrota electoral per esmorzar i a casa al migdia. Entre els responsables de tan retorçada estratègia destaquen d’ideòleg de la conspiranoia del 11-M, el piròman Losantos, Zaplana, Acebes, i Aguirre.

La trama consisteix a provocar que Rajoy salti abans del previst, doncs no hi ha garanties que les coses vagin a anar tan malament a la llarga. Per a això cal forçar el daltabaix d’en Mariano com més aviat millor, i per a començar ha de succeir a Catalunya. Per a l’extrema dreta que cohabita en el PP, Piqué és un miserable nacionalista transvestit que no mereix ser el líder dels populars catalans. Al pobre Josep li espera una campanya aplegada de missatges radicals contra l’essència del catalanisme que vindran des de la direcció nacional i des dels mitjans afins. Cap favor, cap avantatge, Josep Piqué a pa i aigua. No cal ser un expert en ciència política per a detectar que mantenir la reforma del Estatut recorregut davant el Constitucional i presentar-se com opció de pacte per a un hipotètic govern amb CiU és un viatge directe a la contradicció i d’aquí a al fracàs electoral.

Després durant les municipals s’intentarà construir una candidata sòlida i populista que pugui presentar-se com única opció en una successió de Rajoy. Esperanza és la triada. Aviat veurem les fletxes anar directes a la Puerta del Sol. Gallardón coneixerà el boicot electoral a casa. Serà una llàstima perquè Alberto és el líder espiritual d’una legió de militants populars disposats a renovar el centre dreta espanyol i fer-lo més europeu, democràtic i tolerant. Com ha dit recentment Ignacio Camacho en l'ABC, els que mouen els fils d’aquesta operació busquen polaritzar el debat polític fins al punt al que s’arribà els dies 11 i 14-M. Segons ell, per primera vegada l’extrema dreta pot arribar a liderar un partit de masses. Des que Fuerza Nueva va perdre pes electoral això no succeïa.

La incògnita és, si això succeeix, que farà la massa ideològica de centre que milita en el Pp. Formaran un nou partit o seran absorbits per la OPA de l’extrema dreta?